El GEPEC demana la destitució del director dels serveis territorials del departament d’agricultura de les Terres de l’Ebre

                                                       
                                                               

EL GEPEC-EdC DENÚNCIA LA INAPTITUD DEL DIRECTOR DELS SERVEIS TERRITORIALS DEL DEPARTAMENT D’AGRICULTURA A LES TERRES DE L’EBRE PER OCUPAR EL CÀRREC  I DEMANA LA SEVA DIMISSIÓ INMEDIATA .

L’actual epidèmia de sarna al massís dels Ports novament ens ha permès visualitzar la poca sensibilitat ambiental i la inaptitud del responsable del Departament d’Agricultura a les Terres de l’Ebre i de retruc d’alguns responsables dels serveis centrals del Departament d’Agricultura que han donat suport a la gestió que el senyor Pere Vidal ha fet d’aquesta greu epidèmia.

Hem  observat com  prefereix minimitzar la problemàtica de la sarna, que ja afecta a la reserva nacional de caça dels Ports, negant aquesta realitat, enlloc d’afrontar la situació i actuar-hi amb fermesa. També observem com el senyor Pere Vidal eludeix les responsabilitats, que el càrrec comporta, culpant a tercers (als agents rurals) del retràs en la presa de decisions per intentar frenar aquest brot de sarna.

Aquests fets, que ja són greus en si, no són fets aïllats, al contrari. Les polítiques, les declaracions oficials, les decisions preses, indiquen, no tan sols una manca d’interès i coneixements en la gestió del medi natural, si no que una actitud contraria a la conservació del patrimoni natural i de la biodiversitat. Fet molt greu quan el senyor Pere Vidal, com a Director dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura a les Terres de l’Ebre, amb l’actual organigrama del govern de la Generalitat, és el màxim responsable en la conservació de la natura en aquest territori.

Així, si seguim amb el tema de la cabra salvatge, tema candent aquests dies, el Departament d’Agricultura ens ha demostrat reiteradament que l’únic que  importa és la visió mercantilista i els guanys econòmics que l’ explotació d’aquest animal poden generar.

Aquesta visió s’està traduït en el nou model de guarderia que el Departament d’Agricultura ha posat en marxa recentment en l’àmbit de la reserva nacional. Aquest model ha consistit en recuperar l’arcaica figura del guarda de reserva, que depèn jeràrquicament de la Direcció de la reserva. Aquesta guarderia es dedica, única i exclusivament, a vetllar pel negoci de la cabra i a donar servei als caçadors que paguen per matar-ne algun exemplar en terrenys de la Reserva Nacional de Caça.

Així volen que el treballs de control de la cabra passi dels agents rurals, considerats policia judicial i agents de l’autoritat, a una guardes contractats a través de l’empresa pública forestal catalana, els quals, sense tenir la independència que el caràcter de policia judicial atorga, seran controlats pels responsables polítics dels SSTT del Departament d’Agricultura a les Terres de l’Ebre.

Aquest model de guardes de reserva dels Ports, que fou dissenyat en èpoques franquistes, fou dissolt després de demostrar reiteradament un funcionament obscur i poc menys que corrupte, amb una més que intensa i perillosa relació entre guardes, caçadors, politics i pesos socioeconòmics de la zona.

Sovint els seus membres es movien a la ratlla de la legalitat, és el cas, per exemple, quan  el febrer de l’any 2007, el llavors guarda major de la reserva fou enxampat, junt a tres guardes més, dos de la reserva dels Ports i un altre de Lleida, fent una batuda de senglar força polèmica i irregular, com va recollir ampliament la premsa. Estaven caçant senglars a la Caramella, una àrea on no estava permesa la cacera d’aquesta espècie. Qui acompanyava als guardes de reserva  en aquella cacera irregular eren, el senyor Manolo Royo, de la Federació de Caça i el senyor Pere Vidal, l’actual Delegat del Departament d’Agricultura, que ara tant defensa de recuperar la figura del guarda de reserva, amb qui tant be es portava i amb “tants bons moments compartia”. Aquella batuda va motivar la intervenció dels mossos d’esquadra i dels agents rurals que varen denunciar els fets. Justament els Agents rurals a qui el senyor Pere Vidal tant ha intentat desprestigiar i deslegitimar reiteradament i a qui ara acusa de ser els responsables de la demora en la intervenció per evitar la dispersió de la sarna, demanant la substitució del seu cap.

(S’adjunta a aquesta nota retall de premsa de l’època que recollia els fets aquí relatats).

El senyor Pere Vidal s’ha vingut caracteritzant per un total desinterès per tot allò que respecta a la conservació de la natura, havent-se convertit, sovint, en defensor d’activitats agressives amb el medi, quan no il·legals o fins i tot delictives.

És el cas de la caça amb barraca, activitat no selectiva i prohibida en la que es capturen milers d’ocells protegits. Aqueta activitat ha passat de ser una pràctica generalitzada en algunes zones de les Terres de l’Ebre a ser  de pràctica testimonial gràcies a les denúncies dels grups ecologistes, als processos judicials, però sobretot a la tasca continua i permanent de persecució que han fet els agents rurals. Així, mentres agents rurals, grups ecologistes i la justícia actuava per eradicar aquests pràctica, els responsables dels serveis territorials a les Terres de l’Ebre dels Departament d’Agricultura, i en el seu dia del Departament de Medi Ambient, entre ells el senyor Pere Vidal,  s’han dedicat a defensar aquests pràctica, reunint-se sovint amb els caçadors per donar-lis el seu suport. Així, enlloc de posar-se al costat dels qui feien complir la llei, s’han  posat al costat dels qui la incomplien.

No podem oblidar tampoc el suport que el senyor Pere Vidal, essent el Delegat del Departament de Medi Ambient a les Terres de l’Ebre, va donar a alguns projectes polèmics i agressius amb el territori, és el cas de  la construcció del macro abocador  de residus de Tivissa, tot i les nombroses irregularitats comeses durant la seva tramitació. Un abocador d’aquestes característiques no és propi d’un  paratge que ha estat inclòs com a reserva de la Biosfera..  

Tampoc podem oblidar la seva total despreocupació i desídia envers altres temes d’importància per aquest territori com ha estat l’especulació de les oliveres mil·lenàries de les Terres de l’Ebre. Tema que el GEPEC-EdC  li va denunciar reiteradament (durant la seva etapa com a Delegat del Departament de Medi Ambient a les Terres de l’Ebre) obtenen el seu total desinterès com a resposta.    Avui aquestes oliveres monumentals són  considerades un patrimoni valuosíssim  d’aquestes terres. Si hagués depès   del senyor Pere Vidal avui en dia no quedaria una sola olivera mil·lenària en aquestes terres.

Són molts els temes en que el senyor Pere Vidal ha mostrat una total desídia, desinterès o incompetència envers la conservació de la natura i el medi ambient de les TTEE.

Un territori com aquests, que ha estat reconegut internacionalment  amb la figura Reserva de la Biosfera, no es mereix tenir un responsable en la conservació de la natura com el senyor Pere Vidal. Pel be d’aquest territori reclamem la seva dimissió voluntària o la seva destitució immediata.

La Junta del GEPEC-EdC

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s