LES ENTITATS I PERSONES SOTASIGNADES, PREGONAMENT PREOCUPADES PER:
– El desmantellament de les polítiques de conservació del patrimoni natural de Catalunya, que ja ha traspassat totes les línies vermelles.
– El greu incompliment d’obligacions i disposicions legals (com directives europees o plans de conservació d’espècies) que fan referència a la conservació del patrimoni natural[1].
– Les retallades de més del 60% del pressupost destinat a espais naturals protegits, que són competència de la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat, la qual forma part d’un Departament, el d’Agricultura, que ha reduït el seu pressupost en un percentatge molt inferior.
– L’estrangulament de la gestió dels espais naturals protegits adscrits a la Generalitat, o gestionats per consorcis dels quals la Generalitat formava part, que han patit la reducció dels equips gestors, la dràstica retallada o eliminació dels serveis d’informació i educació ambiental, i de les brigades de manteniment, i tres anys consecutius sense cap inversió, que ha afectat també els centres de recuperació de fauna salvatge.
– L’absència de gestió conservacionista dels espais naturals marins i la seva biodiversitat, amb comptadíssimes excepcions.
– Les evidències d’empitjorament i de pèrdues, a voltes irreversibles, de patrimoni natural (geòtops, geozones, espècies, hàbitats, paisatges) ja identificades en l’avaluació de l’efectivitat del sistema d’espais naturals protegits de 2004[2], fins i tot a l’interior d’espais naturals de protecció especial. I tot plegat, en un moment de sobrefreqüentació del medi natural, que requeriria una gestió adequada a la capacitat de càrrega.
– Les tendències negatives en indicadors clau del medi natural de Catalunya, que han palesat els dos informes publicats per la Institució Catalana d’Història Natural el 2010 i 2013, avalats per la millor informació científica disponible[3] [4].
– L’escàs ressò que han tingut els informes del Consell de Protecció de la Natura[5] en les polítiques de gestió i conservació del patrimoni natural del govern de Catalunya i, en particular, els darrers informes sobre la gestió dels espais naturals protegits.
– La supressió de molts programes de recerca i de seguiment del patrimoni natural, que dificulta o impedeix avaluar les tendències i l’impacte de les polítiques públiques que hi incideixen.
– La falta de reconeixement de les enormes oportunitats socials i econòmiques que el patrimoni natural comporta, i l’absència d’estratègies i accions efectives per a desplegar-les.
CONSIDEREN QUE
Davant el risc de deteriorament continuat del patrimoni natural, que constitueix una amenaça a la biodiversitat i al benestar de la societat:
– S’han de d’aturar i revertir amb urgència les polítiques que menen al deteriorament del patrimoni natural del país, malgrat la difícil situació econòmica actual, perquè no suposi una debilitat per al país que volem i les generacions que vindran.
– S’ha de reconèixer el patrimoni natural com un component essencial de la identitat del nostre país, de la salut del territori i de la societat, i com una font de serveis i oportunitats, de llocs de treball i d’activitat econòmica.
– Es pot reconduir la situació si s’actua amb responsabilitat i visió de futur, i atenent als compromisos legals que no es poden defugir, tot recordant que, com apunten alguns estudis europeus, no actuar en conservar la natura és una opció més arriscada i cara que invertir-hi adequadament.
Per tot plegat RECLAMEN AL GOVERN DE CATALUNYA
1. Aturar immediatament el desmantellament de les polítiques de conservació del patrimoni natural, revertint, a partir d’enguany, les tendències de reducció de pressupostos i d’equips humans que s’hi destinen. Mesurar anualment el que s’hi destina i retre’n comptes amb transparència a la societat.
2. Mantenir, o recuperar quan s’escaigui, els programes de recerca i de seguiment del patrimoni natural que han de permetre avaluar-ne l’estat i mesurar regularment l’efectivitat de les polítiques públiques que hi incideixen, i fer-ne públics els resultats anualment.
3. Reagrupar les competències sobre gestió i planificació del patrimoni natural amb la resta de competències ambientals en un únic departament responsable de les polítiques ambientals, i de caràcter transversal. D’aquesta manera, l’acció política sobre el patrimoni natural es podria coordinar millor amb les diferents polítiques sectorials que hi incideixen i que, sovint, se’n beneficien.
4. Impulsar la consolidació d’una administració pública moderna i eficaç, que superi les greus disfuncions actuals i dotar-la dels mitjans necessaris per garantir-ne l’efectivitat.
5. Tramitar, aprovar i aplicar, amb la màxima urgència, les dues eines legals bàsiques per poder conservar el patrimoni natural: la Llei de la Biodiversitat i del Patrimoni Natural i l’Estratègia Catalana de Conservació de la Biodiversitat, i que concretin els acords del Conveni de la Diversitat Biològica, les Directives Europees i les lleis estatals a Catalunya.
6. Millorar l’accés a la informació, la participació i la justícia en matèria de medi ambient, per a la ciutadania i les organitzacions socials, dotant a la fiscalia de medi ambient dels mitjans indispensables per poder fer front als delictes ambientals greus.
Barcelona, a 29 de març de 2014.
[1] Ecologistes en Acció, 2012. Degradació de les polítiques de conservació de la biodiversitat a Catalunya, 2012.
[2]La publicació completa, amb totes les dades, exemples i recomanacions, fou publicada el 2008 per la Institució Catalana d’Història Natural a Protegits, de fet o de dret? Primera avaluació del sistema d’espais naturals protegits de Catalunya.
[3] Institució Catalana d’Història Natural, 2010. Informe de l’estat i les tendències del medi natural a Catalunya. 2010.
[4] Institució Catalana d’Història Natural, 2013. Informe sobre l’estat i les tendències del medi natural a Catalunya 2013.
[5] Relació dels informes emesos pel Consell de Protecció de la Natura.
El coneixement, respecte i conservació, del medi ambient i la seva biodiversitat és en aquests moments una prioritat ineludible en les accions polítiques de qualsevol societat humana i territori. Molt important també la forma en que adrecem aquestes tasques. Es necessiten professionals que dominin la teoria i pràctica de les ciències ambientals, educadors, però també i molt important cal comptar amb la participació de la ciutadania. Cal un espai obert per a l’anàlisi dels fets, pel debat entre diferents grups amb interessos contraposats, per la conexió entre ciència i societat, lleis de defensa del patrimoni i mecanismes per fer complir les lleis… Sobretot en tot el procés cal que dominin les pràctiques democràtiques de selecció del personal, d’ utilització d’espais i diners públics, per tant estratègies que regulin aquestes pràctiques democràtiques, com per exemple la transparència en la gestió i els seus resultats, són també molt necessàries.
Ànim hi ha molta feina a fer però val la pena conservar tanta bellesa!
M. Cristina Belillas Estada
Professora de Ciències Naturals
ha estat Investigadora en temes d’Ecologia a l’UAB
Donem suport a la natura
pels cavalls, les persones i la terra!
Tot es molt trist