All posts by novaculturadelterritori

Conclusions de la jornada “Els reptes d’una nova governança del patrimoni natural a Catalunya”

I. ACCIÓ DE GOVERN

1.Adquirir consciència política sobre la importància conservar el patrimoni natural, tant per tractar-se d’una infraestructura bàsica del país sense la qual no es pot garantir la qualitat de vida de la societat com per motius de caire ètic i identitari.

2.Reconèixer el caràcter transversal de les polítiques de biodiversitat i patrimoni natural, acabant amb la dispersió institucional dels òrgans encarregats d’aplicar les polítiques ambientals i de patrimoni natural i les pugnes interdepartamentals.

3.Reconèixer el caràcter prevalent que la conservació del patrimoni natural ha de tenir respecte les polítiques sectorials que incideixen més directament en l’aprofitament de recursos naturals i dels béns i serveis ambientals (agràries, forestals, pesqueres, urbanístiques, turístiques, etc.).

II. APLICACIÓ DELS PRINCIPIS DE BONA GOVERNANÇA

4.Reconèixer la importància cabdal que té la qualitat i la vitalitat de la governança, i adoptar, per tant, les mesures per regenerar la governança disfuncional actual per fer-la més participativa, equitativa, justa i efectiva, d’acord amb els principis de la bona governança internacionalment acceptats: integritat, honestedat, equitat, transparència, avaluació i rendició de comptes.

5.Promoure la participació en tots els sectors que poden contribuir a la conservació del patrimoni natural, prioritzant els models cogestionats en la gestió activa dels espais naturals protegits. Endegar i promoure propostes reals, posant en pràctica metodologies participatives inclusives, que tinguin en compte els diferents estadis de participació per acometre propostes amb garanties d’èxit, responent a les realitats del territori i de col·lectius i actors. Crear espais informatius i formatius per a representants i actors d’incidència socioambiental clau.

 III. ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA

6.Garantir l’estabilitat competencial, organitzativa i pressupostària de les polítiques de conservació de la natura, dotant-les d’un caràcter integral i de la màxima capacitat operativa, la qual cosa comporta:

a. Crear amb la màxima urgència una estructura de gestió moderna, eficient, transparent, àgil i mínimament burocratitzada, adscrita al departament de caràcter transversal que agrupi les competències en medi ambient dins de la Generalitat de Catalunya. L’Agència del Patrimoni Natural anunciada en el Parlament de Catalunya pel conseller de Territori i Sostenibilitat pot respondre perfectament a aquest perfil.

b. Diversificar les fonts de finançament de les polítiques de conservació del patrimoni natural, amb impostos finalistes (procedents dels sectors que més es beneficien econòmicament del patrimoni natural i d’aquells processos que més impactes negatius hi generen), dotacions pressupostàries regulars proporcionades als reptes, el foment actiu del mecenatge privat, el pagament per serveis ambientals, o el procedent de sancions per actuacions que malmetin el patrimoni natural. En aquest sentit, cal vetllar perquè el Fons del patrimoni natural creat per la Llei 4/2017 de pressupostos de la Generalitat de Catalunya s’apliqui adequadament.

c. Establir el marc legislatiu i estratègic bàsic i indispensable per aplicar les polítiques necessàries per a la conservació de la natura, actualitzar-lo periòdicament, fer una avaluació regular de la seva efectivitat, tot garantint la transposició efectiva de la normativa europea;

d. Redefinir el model d’organització i gestió dels espais naturals protegits, com a peces clau de les polítiques de conservació de la natura (descentralitzant la gestió dels parcs, amb atribucions polítiques, de gestió i participatives solvents, amb un patró més unificat que en fomenti la cogestió, millori l’operativitat dels seus òrgans, i es guii per l’avaluació de resultats), així com el model de protecció de les espècies, que acumula més dèficits que el de protecció dels espais naturals;

e. Impulsar la infraestructura verda del país, entesa com a xarxa d’àrees naturals i seminaturals, planificada i gestionada per garantir la prestació dels serveis ecosistèmics i el manteniment dels processos ecològics, especialment la connectivitat ecològica i paisatgística.

IV. INTEGRACIÓ DE LA SOCIETAT/REPRESENTATIVITAT/ALIANCES ESTRATÈGIQUES

7.Involucrar les administracions locals en la conservació de la natura, per mitjà d’instruments polítics i econòmics innovadors, com la redistribució pressupostària que consideri els serveis ecosistèmics, models delegats de cogestió, etc.

8.Involucrar els sectors productius (especialment els agraris, forestals i pesquers) i els propietaris, en tant que gestors directes del territori, en la conservació de la natura; i la societat civil, les entitats i la ciutadania en general, tant en l’àmbit urbà com rural, a través d’iniciatives de conservació de la natura com la custòdia del territori o la participació en la gestió d’espais naturals protegits, reforçant els instruments participatius, de voluntariat, etc.

9.Revitalitzar els sistemes de governança comunitaris, vinculats a la conservació del patrimoni natural, especialment en els espais terrestres (alta muntanya) o marins on aquests models siguin més efectius.

10.Informar de manera clara i regular sobre l’estat del patrimoni natural i les seves tendències, implicant-hi els mitjans de comunicació i la comunitat educativa, per fer créixer la consciència i la responsabilitat social envers la conservació de la natura.

El 24 de maig del 2017. Jornada per afrontar els reptes d’una nova governança del Patrimoni Natural

 

El col·lectiu PatNatCat, integrat per representants de més de cent cinquanta organitzacions del món científic, acadèmic, ecologista, social i professional vinculats a la conservació de la natura, va promoure el 2014 la Declaració en favor del patrimoni natural de Catalunya, reivindicant una acció decidida per aturar i revertir el desmantellament de les polítiques de conservació del patrimoni natural del país. La situació que va motivar la Declaració el 2014 ha millorat en alguns aspectes, però segueixen essent vigents la majoria dels requeriments que es plantejaven fa tres anys. És el cas d’alguns aspectes clau de la governança.
Aquesta jornada es planteja per debatre les regles – formals i informals – que regeixen les
relacions entre tots els actors que estan implicats en la conservació del patrimoni natural,
apel·lant principalment al Govern, com a agent clau. Hi participen experts en conservació del patrimoni, en gestió participativa, i representants de l’administració, de partits polítics, d’entitats ecologistes, d’universitats i centres de recerca, i del sector privat.

Descarregueu el programa aquí:

Fulletó jornada Governança

Els col·lectius i organitzacions ambientals de Catalunya reclamem la incorporació d’un Fons per a la defensa del patrimoni natural en els Pressupostos de 2017

Els col·lectius i organitzacions que signem aquest comunicat reclamem la incorporació del Fons per a la defensa del patrimoni natural en els Pressupostos de 2017. Aquest fons, de naturalesa transversal, ha de permetre disposar d’uns recursos econòmics indispensables, vinculats a la implantació d’un nou model de fiscalitat ambiental coherent amb els desitjos i les necessitats de la societat catalana.

Considerem aquest instrument com una necessitat per redreçar la malmesa política de conservació del patrimoni natural de Catalunya i en demanem la seva implantació pels següents motius:

  1. El patrimoni natural de Catalunya és el suport físic del nostre sistema econòmic i social, perquè ens aporta serveis ambientals clau, insubstituïbles, i dels quals en depenem absolutament. Conservar-lo en bon estat ha de ser una prioritat per al país des de totes les perspectives, però especialment des de la salut, social i econòmica.
  2. La infradotació pressupostària i les greus retallades que ha patit aquest àmbit els darrers anys està conduint a Catalunya a una greu pèrdua de biodiversitat, a la degradació i l’abandonament dels espais naturals  protegits i, en conseqüència, a una pèrdua d’oportunitats econòmiques, socials i ambientals per a tot el país.
  3. Considerem que les dotacions que es preveuen assignar al Departament de Territori i Sostenibilitat en l’actual proposta de Pressupostos per a les polítiques ambientals, sobretot les que es destinarien al patrimoni natural són del tot insuficients per frenar aquestes tendències negatives.

Per tot això, demanem a tots els grups polítics, i especialment als partits que formen part del Govern, que demostrin la seva sensibilitat i compromís i incorporin el Fons per a la defensa del patrimoni natural de Catalunya en els Pressupostos de la Generalitat per al 2017. Tal com proposa el grup parlamentari CUP-Crida Constituent en la seva proposta d’esmenes als Pressupostos feta pública aquesta setmana.

 

DSC_5868

La FEEC s’adhereix a la declaració

Donem la benvinguda a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya en l’adhesió a la declaració i el compromís en la defensa i recuperació de les polítiques públiques per la conservació del Patrimoni Natural a Catalunya.

descarga

El comunicat on el podeu veure també en la web de la FEEC.

La Junta Directiva de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) va decidir en la seva darrera reunió l’adhesió a la Declaració en Defensa del Patrimoni Natural, que van signar el 2014 centenars d’entitats científiques, col·legis i organitzacions professionals i organitzacions conservacionistes i ecologistes.

Les polítiques públiques de medi ambient, i especialment les de la Generalitat de Catalunya, han patit un gravíssim retrocés en els darrers cinc anys, sota l’excusa de la crisi econòmica. En realitat, el que s’ha fet és una aposta decidida per a retallar la legislació i els requisits de protecció de la natura, incloent recursos econòmics, humans i fent més laxa la legislació o directament incomplint-la. Les entitats impulsores de la Declaració no dubten a parlar de “desmantellament de les polítiques de conservació del patrimoni natural de Catalunya”.

La FEEC, Federació d’Alpinisme i Escalada, reitera amb aquesta adhesió el seu compromís per a la conservació de l’entorn natural del país, els seus ecosistemes, les seves espècies, els seu patrimoni geològic… no s’entendria Catalunya sense la seva extraordinària riquesa i diversitat territorial, i no s’entendria l’enorme potència de l’excursionisme català sense l’estret vincle de respecte i amor cap a un patrimoni natural excepcional.

Fins ara, la plataforma que treballa per aturar i revertir les retallades en conservació de la natura ha tingut el suport i impuls de tres sectors molt importants: el col·lectiu científic, amb Universitats i Centres de recerca; el professional, amb els col·legis professionals de biòlegs, ambientòlegs, geòlegs i geògrafs així com empreses i cooperatives del sector, i l’associatiu, amb organitzacions ecologistes i conservacionistes d’allò més diverses.

Amb la FEEC, es complementa aquest front amb el sector dels usuaris més nombrosos del medi natural: els excursionistes, escaladors, alpinistes… aquells que desenvolupen activitats esportives, professionals o amateurs, a la natura.

Amb aquesta adhesió, la Federació participarà a les reunions d’aquesta plataforma i s’implicarà encara més en la defensa del nostre patrimoni natural, que és important no només pel seu valor econòmic o social, sinó per la seva vàlua intrínseca com a llar de milions d’espècies d’animals i vegetals amb qui compartim el país els humans.

 

CONSERVACIÓ.CAT

conservaciocat

 

Benvolguts/des,

CONSERVACIÓ.CAT som un col·lectiu de professionals de la conservació de la natura de recent creació, constituït inicialment per 80 persones de formació diversa (biòlegs, ambientòlegs, enginyers forestals i agrònoms, geòlegs, geògrafs, arquitectes, economistes…) i que treballem per compte propi o vinculats a l’administració pública, a entitats ambientals, empreses i centres acadèmics.

Les persones que formem aquest col·lectiu estem totalment compromeses amb la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya. El nostre país, malgrat les seves petites dimensions, té un patrimoni natural extraordinàriament ric i divers, i des de CONSERVACIÓ.CAT considerem que hem d’aconseguir convertir-lo, entre tots, en un dels principals actius del país. És a dir, elevar la conservació de la natura i dels serveis ambientals que ens proporciona al nivell de política d’Estat.

Per això, des del col·lectiu hem elaborat el document “La biodiversitat i el patrimoni natural a Catalunya. Estat actual i propostes de futur“. Aquest document és una anàlisi de l’evolució que han patit les polítiques de conservació de la natura al llarg del temps a Catalunya, darrerament amb una tendència tristament regressiva. També inclou, des de l’expertesa i el coneixement profund, les nostres propostes per aconseguir recuperar la presència d’aquestes polítiques i potenciar-les per part del nou govern que surti escollit en les properes eleccions. Clicant aquí podeu descarregar directament el document en pdf.

Estem convençuts que és possible trobar, com passa des de fa dècades en d’altres països moderns, un mínim comú denominador i transversal entre totes les forces polítiques del país, perquè el patrimoni natural no sigui moneda de canvi en cada legislatura, i esdevingui, definitivament, un actiu ambiental, econòmic i social de primer ordre, a l’alçada del seu potencial i la seva importància pels serveis i els béns ambientals que proporciona a la societat i al benestar de les persones.

També us volem dir que CONSERVACIÓ.CAT no vol suplir el paper que poden tenir les institucions i les societats científiques, les entitats ecologistes, els sindicats o els col·legis professionals. Som un col·lectiu de professionals que, des del nostre coneixement pràctic, ens hem proposat contribuir en positiu a reforçar les polítiques de conservació del patrimoni natural a Catalunya. Al bloc http://www.conservaciocat.org podeu trobar més informació sobre què som, què volem i també la llista de membres que fins ara en formem part.

Us volem destacar alguns aspectes que incloem en el document que hem elaborat i que considerem essencials per impulsar una nova política de patrimoni natural per als propers anys, moderna i eficaç; aspectes que poden formar part d’aquest mínim comú transversal del que parlàvem. n aquests:

1) La renovació del marc legal i estratègic vigent, amb l’aprovació de la Llei de la biodiversitat i el patrimoni natural, i de l’Estratègia catalana de conservació i ús sostenible de la diversitat biològica, que inclogui els compromisos i els objectius internacionals i comunitaris en la matèria.

2) La recuperació i el reforç dels recursos i les capacitats de la Xarxa de Parcs de Catalunya, en el marc d’un nou model de gestió del sistema d’espais naturals protegits, que inclogui els consorcis i altres fórmules innovadores de governança, que n’optimitzi les potencialitats i les múltiples oportunitats que pot oferir.

3) El desplegament d’una àmplia agenda de mesures per impulsar la custòdia del territori, conjuntament amb la Xarxa de Custòdia del Territori, on hi tingui cabuda una fiscalitat favorable a la custòdia, la seva integració en el Codi civil de Catalunya, les col·laboracions públic-privades com en el cas dels espais fluvials, i el lideratge de Catalunya en la constitució de la Xarxa europea de custòdia del territori.

4) El disseny, seguint les directrius de la Unió europea, de la Infraestructura verda de Catalunya, per garantir els serveis ambientals dels ecosistemes, juntament amb l’impuls a projectes de restauració ambiental on calgui, per reforçar la trama ambiental des dels espais protegits fins els grans espais verds urbans, creï ocupació i noves oportunitats de desenvolupament en el territori.

Per impulsar aquestes i d’altres polítiques cal un nou model de governança, que en el document es descriu i justifica àmpliament, i que es pot concretar en la constitució d’una Agència del Patrimoni Natural de Catalunya.

Des de CONSERVACIÓ.CAT considerem que les entitats ambientals i el Tercer Sector Ambiental tenen un paper clau en la implementació d’aquestes accions i en el compliment dels objectius comuns, i entenem que moltes de les propostes que fem des del nostre col·lectiu poden ser subscrites per vosaltres.

Per això, si esteu d’acord amb el que plantegem, us convidem a fer-vos vostres els principis subjacents que s’exposen en aquest document, a que li doneu difusió màxima, i a que ens doneu suport des de les vostres entitats, si així ho sentiu us hi podeu adherir a partir del formulari següent:

Ben cordialment,

CONSERVACIÓ.CAT, Col·lectiu de professionals de la conservació de la natura de Catalunya

Barcelona, 13 d’agost de 2015

Editorial diari ARA: La política ambiental: molt per fer

Celebrem des de la comissió aquesta editorial del diari ARA.

Un any després de l’alerta llançada pels ecòlegs, algunes coses es comencen a moure.

Fa poc més d’un any, 450 acadèmics i ecologistes van llançar un crit d’alerta en forma de manifest en defensa del patrimoni natural de Catalunya. Encapçalat per experts com Joandomènec Ros (IEC), Josep M. Mallarach i Jaume Terradas (UAB i CREAF), el document advertia de la greu reculada en la protecció ambiental que ha patit el país per falta de voluntat política, recursos econòmics i educació i per una justícia ineficaç. En un context d’estretors pressupostàries, aquell dur advertiment ha donat fruits modestos, però alguna cosa s’ha mogut.

D’una banda, fruit de la crisi de govern provocada per la sortida dels consellers d’UDC, la conselleria de Territori i Sostenibilitat ha recuperat la gestió dels parcs naturals. El departament d’Agricultura continua conservant, però, les altres tres subdireccions de Medi Natural i Biodiversitat. Aquesta divisió administrativa, denunciada pel manifest, continua distorsionant la política ambiental catalana. El pas, doncs, és positiu però insuficient. D’altra banda, s’han engegat converses per crear una Agència Catalana del Medi Ambient i del Territori, un projecte que hauria de concentrar tot el poder i liderar l’acció governamental. Aquest seria el camí si, efectivament, una agència d’aquesta mena tingués tota la força política i l’aval tècnic. I en tercer lloc, s’han fet passes per promoure el mecenatge en l’àmbit natural amb propostes com la que es vol impulsar al parc volcànic de la Garrotxa. En paral·lel, aquest setembre s’ha previst aprovar la creació d’un altre parc, el de les Capçaleres del Ter i del Freser.

Les coses, per tant, es mouen i ho fan a partir d’un diagnòstic crític assumit també des del poder: no n’hi ha prou fent lleis per protegir el territori si després no hi ha recursos, no hi ha gestió i no es fan complir. De fet, Catalunya té un 60% del territori cobert de massa forestal i un 30% amb algun nivell de protecció, amb 13 parcs naturals (10 dependents de la Generalitat), però això no és suficient per fer una política ambiental eficaç i ambiciosa. Així doncs, toca fer un salt endavant. Ara que el país es reinventa, repensem també de debò quin medi ambient volem tenir.

http://www.ara.cat/premium/politica-ambiental_0_1394860566.html

La política ambiental_ molt per fer (document en PDF)

Una bona notícia. Biodiversitat i els Parcs Naturals es reagrupen amb la direcció general de polítiques ambientals

Volem informar de la bona notícia que la reestructuració del govern de la Generalitat ha provocat que es complís el punt 3 de la demanda de la Declaració en defensa del Patrimoni Natural de Catalunya.

3.    Reagrupar les competències sobre gestió i planificació del patrimoni natural amb la resta de competències ambientals en un únic departament responsable de les polítiques ambientals, i de caràcter transversal. D’aquesta manera, l’acció política sobre el patrimoni natural es podria coordinar millor amb les diferents polítiques sectorials que hi incideixen i que, sovint, se’n beneficien.

Ara esperem totes les entitats, universitats i col·legis professionals signants de la declaració que es reverteixi la desfeta de les polítiques referents al Patrimoni Natural de Catalunya i es compleixin les altres demandes de la declaració.

Tuit del Honorable Conseller de Territori i Sostenibilitat Santi Vila

Jornades 30 anys de la Llei d’Espais Naturals

Amb motiu de la commemoració dels trenta anys de l’aprovació de la Llei d’Espais Naturals de Catalunya, des de diverses institucions acadèmiques es vol aprofitar aquest moment per fer una valoració del que ha representat aquesta llei pel que fa a la protecció dels espais naturals i, especialment, per reflexionar sobre la seva utilitat per afrontar els reptes actuals. Per abastar de manera més completa tots els aspectes d’aquest text normatiu, es proposa la realització de tres jornades per tractar de manera complementària l’ampli ventall de qüestions que es desenvolupen en la Llei d’Espais Naturals:

• Girona, divendres 5 de juny (Sala de Graus, Facultat de Lletres, Universitat de Girona, Campus del Barri Vell): balanç i reptes.

• Tarragona, dilluns 8 de juny (Sala de Graus, Facultat de Ciències Jurídiques, Universitat Rovira i Virgili): aspectes jurídics.

• Barcelona, dijous 18 de juny (Sala Nicolau d’Olwer, Institut d’Estudis Catalans): gestió, recerca i governament.

Institucions convocants: Càtedra de Geografia i Pensament Territorial i Institut de Medi Ambient. Universitat de Girona. Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT), Universitat Rovira i Virgili. Institució Catalana d’Història Natural. Societat Catalana de Geografia. Institut d’Estudis Catalans.

Consulteu els programes d’aquestes jornades:

Girona, divendres 5 de juny: balanç i repte.

Tarragona, dilluns 8 de juny: aspectes jurídics.

Barcelona, dijous 18 de juny: gestió, recerca i governament.

INFORME SOBRE EL PLA DEL GOVERN DE LA GENERALITAT PER DESMANTELLAR LA XARXA D’ESPAIS NATURALS PROTEGITS CATALANS.

Aquest informe, elaborat per l’equip tècnic del GEPEC-EdC, pretén fer un anàlisis de la situació actual dels Espais Naturals de Protecció Especial (ENPE) a Catalunya i desemmascarar el pla orquestrat pel Govern de la Generalitat per tal de desmantellar l’actual xarxa d’espais naturals protegits del País.
Aquest pla, que ja fa uns pocs anys que s’ha posat en marxa, ha assolit actualment el seu punt àlgid amb la recent aprovació del “Pla de gestió dels espais naturals de protecció especial de Catalunya 2015-2020”.

Consultar l’informe complet:

150507_Inf_Desmantell-ENPE (1)

Destaquem de l’informe:

“… Les relacions entre el Departament d’Agricultura, i els espais naturals de protecció especial (ENPE), sovint han estat tenses i difícils. Mentre que el Departament d’Agricultura sempre ha tendit més a la defensa de l’explotació dels recursos naturals i de l’explotació del territori, per sobre de la seva preservació, els espais naturals protegits tenen com a objectiu i mandat legal la preservació de l’entorn, compatibilitzant aquesta preservació amb les activitats tradicionals. Ens alguns casos concrets, com és el cas de les reserves naturals integrals i del parc nacional, els aspectes de la preservació són els objectius prioritaris.
Aquest posicionament d’enfrontament entre el Departament d’Agricultura i els ENPE s’ha accentuat des que el conseller Josep Maria Pelegrí, polític d’Unió Democràtica de Catalunya, n’és el seu màxim responsable. El Conseller Pelegrí s’ha convertit en detractor de la presència dels ENPE per les limitacions, segons el seu parer, que la seva existència tenen a les expectatives de explotació dels recursos del territori. Ara, amb els ENPE sota el seu control, el Conseller està aprofitant per modificar radicalment els espais naturals protegits, desenvolupant i executant un pla per desmantellar la xarxa d’espais protegits del País, tal com la coneixem actualment.

Aquest pla persegueix els següents objectius:

1. Buidar de competències als ENPE.
2. Eliminar la figura del director de l’espai protegit, essent substituït per un càrrec de perfil menys tècnic i que actuï segons els interessos polítics que marqui el DAAM. Aquest càrrec serà nomenat i cessat directament pel mateix Conseller.
3. Eliminar els equips tècnics vinculats a l’espai protegit, que, abans de les retallades, havien estat força multidisciplinaris amb presència de biòlegs, enginyers forestals, educadors ambientals, naturalistes, administratius.
4. Posar els ENPE sota el control polític del Departament d’Agricultura, i posar al capdavant de la seva gestió, a personal de perfil menys conservacionista i més intervencionista, amb especial predilecció pel perfil d’enginyer forestal. L’objectiu és que la gestió es faci en base a criteris d’explotació, enlloc dels de conservació.
5. Eliminar la funció protectora i de conservació de l’entorn natural dels ENPE.
6. Convertir els ENPE en unes simples taques verdes sobre un mapa, amb l’objectiu que actuïn de reclam turístic i d’inversions d’interès socio-econòmic pel territori on s’ubica el ENPE, però sense cap funció de preservació d’aquest territori.
7. Incentivar l’explotació dels recursos … “

 

 

 

Manifest en favor del manteniment de les competències i reforç dels mitjans del Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya

logo

 

Aquestes setmanes al Congrés dels Diputats s’hi tramita un Projecte de Llei del Govern central, que pretén modificar diversos articles de la Llei estatal de Forests (Ley 10/2006, de Montes). Entre altres modificacions polèmiques (com la possibilitat d’urbanitzar terrenys cremats sense haver d’esperar 30 anys), es pretén retallar funcions dels cossos d’Agents Forestals i Mediambientals de tot l’Estat. Aquests prop de 6.400 funcionaris (a Catalunya, quasi 500 Agents Rurals) quedarien limitats a tasques de col·laboració amb la gestió del medi natural i funcions de policia administrativa, excloent-los expressament de la lluita contra els delictes mediambientals.

El Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya és un cos de protecció i prevenció integrals del medi ambient. Però amb aquesta modificació, només podrien protegir-lo de les petites agressions (infraccions administratives, com per exemple, pescar sense tenir llicència de pesca en vigor) i quedarien lligats de mans enfront les grans agressions, tipificades com a delictes. És a dir, no podrien actuar contra incendis forestals, enverinaments de fauna salvatge, destrucció d’espais naturals, mort d’espècies protegides, abocaments contaminants…

L’experiència i la vàlua dels Agents Rurals en la lluita contra aquests delictes mediambientals és reconeguda i valorada any rere any per la Fiscalia de Medi Ambient, i l’avalen desenes de sentències condemnatòries. Per raons d’especialització, d’implantació, de formació i de mitjans, els Agents Rurals són actualment la policia judicial mediambiental de referència a la major part del territori de Catalunya, és a dir, en tot l’entorn rural i forestal. Si s’aprovés aquesta modificació legal, la pràctica totalitat d’aquesta mena d’agressions quedarien impunes.

El Govern de la Generalitat manté una actitud estranyament tèbia enfront aquesta retallada competencial sobre el seu personal. Aquesta actitud va en la línia que manté els darrers anys, de no dotar el Cos d’Agents Rurals del suport, de l’organització i dels mitjans que necessita. I ho fa incomplint els acords del Parlament (més informació a http://agentsrurals.info/wp-content/uploads/2014/12/Seguiment-mandats-parlamentaris-Agents-Rurals-ASPARC.pdf).

D’acord amb tot l’anterior, els sotasignats

  • Mostrem la nostra preocupació per les conseqüències que podria tenir la modificació de la Llei estatal de forests, sobre les capacitats jurídiques dels Agents Rurals a l’hora de continuar lluitant contra els delictes mediambientals a tot el territori de Catalunya, i demanem el manteniment i el reforç de les mateixes.
  • Expressem la necessitat que el Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya compti amb els recursos humans i organitzatius establerts pel Parlament de Catalunya, per tal que esdevingui una eina més eficaç de protecció del medi natural i del medi ambient del país, integrada en el territori i més adaptada a les necessitats actuals.