Declaració

 LES ENTITATS I PERSONES SOTASIGNADES, PREGONAMENT PREOCUPADES PER:

–        El desmantellament de les polítiques de conservació del patrimoni natural de Catalunya, que ja ha traspassat totes les línies vermelles.

–         El greu incompliment d’obligacions i disposicions legals (com directives europees o plans de conservació d’espècies) que fan referència a la conservació del patrimoni natural[1].

–        Les retallades de més del 60% del pressupost destinat a espais naturals protegits, que són competència de la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat, la qual forma part d’un Departament, el d’Agricultura, que ha reduït el seu pressupost en un percentatge molt inferior.

–        L’estrangulament de la gestió dels espais naturals protegits adscrits a la Generalitat, o gestionats per consorcis dels quals la Generalitat formava part, que han patit la reducció dels equips gestors, la dràstica retallada o eliminació dels serveis d’informació i educació ambiental, i de les brigades de manteniment, i tres anys consecutius sense cap inversió, que ha afectat també els centres de recuperació de fauna salvatge.

–        L’absència de gestió conservacionista dels espais naturals marins i la seva biodiversitat, amb comptadíssimes excepcions.

–        Les evidències d’empitjorament i de pèrdues, a voltes irreversibles, de patrimoni natural (geòtops, geozones, espècies, hàbitats, paisatges) ja identificades en l’avaluació de l’efectivitat del sistema d’espais naturals protegits de 2004[2], fins i tot a l’interior d’espais naturals de protecció especial. I tot plegat, en un moment de sobrefreqüentació del medi natural, que requeriria una gestió adequada a la capacitat de càrrega.

–         Les tendències negatives en indicadors clau del medi natural de Catalunya, que han palesat els dos informes publicats per la Institució Catalana d’Història Natural el 2010 i 2013, avalats per la millor informació científica disponible[3] [4].

–        L’escàs ressò que han tingut els informes del Consell de Protecció de la Natura[5] en les polítiques de gestió i conservació del patrimoni natural del govern de Catalunya i, en particular, els darrers informes sobre la gestió dels espais naturals protegits.

–        La supressió de molts programes de recerca i de seguiment del patrimoni natural, que dificulta o impedeix avaluar les tendències i l’impacte de les polítiques públiques que hi incideixen.

–        La falta de reconeixement de les enormes oportunitats socials i econòmiques que el patrimoni natural comporta, i l’absència d’estratègies i accions efectives per a desplegar-les.

CONSIDEREN QUE

Davant el risc de deteriorament continuat del patrimoni natural, que constitueix una amenaça a la biodiversitat i al benestar de la societat:

–        S’han de d’aturar i revertir amb urgència les polítiques que menen al deteriorament del patrimoni natural del país, malgrat la difícil situació econòmica actual, perquè no suposi una debilitat per al país que volem i les generacions que vindran.

–        S’ha de reconèixer el patrimoni natural com un component essencial de la identitat del nostre país, de la salut del territori i de la societat, i com una font de serveis i oportunitats, de llocs de treball i d’activitat econòmica.

–        Es pot reconduir la situació si s’actua amb responsabilitat i visió de futur, i atenent als compromisos legals que no es poden defugir, tot recordant que, com apunten alguns estudis europeus, no actuar en conservar la natura és una opció més arriscada i cara que invertir-hi adequadament.

Per tot plegat RECLAMEN AL GOVERN DE CATALUNYA

1.    Aturar immediatament el desmantellament de les polítiques de conservació del patrimoni natural, revertint, a partir d’enguany, les tendències de reducció de pressupostos i d’equips humans que s’hi destinen. Mesurar anualment el que s’hi destina i retre’n comptes amb transparència a la societat.

2.    Mantenir, o recuperar quan s’escaigui, els programes de recerca i de seguiment del patrimoni natural que han de permetre avaluar-ne l’estat i mesurar regularment l’efectivitat de les polítiques públiques que hi incideixen, i fer-ne públics els resultats anualment.

3.    Reagrupar les competències sobre gestió i planificació del patrimoni natural amb la resta de competències ambientals en un únic departament responsable de les polítiques ambientals, i de caràcter transversal. D’aquesta manera, l’acció política sobre el patrimoni natural es podria coordinar millor amb les diferents polítiques sectorials que hi incideixen i que, sovint, se’n beneficien.

4.    Impulsar la consolidació d’una administració pública moderna i eficaç, que superi les greus disfuncions actuals i dotar-la dels mitjans necessaris per garantir-ne l’efectivitat.

5.   Tramitar, aprovar i aplicar, amb la màxima urgència, les dues eines legals bàsiques per poder conservar el patrimoni natural: la Llei de la Biodiversitat i del Patrimoni Natural i l’Estratègia Catalana de Conservació de la Biodiversitat, i que concretin els acords del Conveni de la Diversitat Biològica, les Directives Europees i les lleis estatals a Catalunya.

6.    Millorar l’accés a la informació, la participació i la justícia en matèria de medi ambient, per a la ciutadania i les organitzacions socials, dotant a la fiscalia de medi ambient dels mitjans indispensables per poder fer front als delictes ambientals greus.

Barcelona, a 29 de març de 2014.

 [1] Ecologistes en Acció, 2012. Degradació de les polítiques de conservació de la biodiversitat a Catalunya, 2012.

[2]La publicació completa, amb totes les dades, exemples i recomanacions, fou publicada el 2008 per la Institució Catalana d’Història Natural a Protegits, de fet o de dret? Primera avaluació del sistema d’espais naturals protegits de Catalunya

[3] Institució Catalana d’Història Natural, 2010. Informe de l’estat i les tendències del medi natural a Catalunya. 2010.

[4] Institució Catalana d’Història Natural, 2013. Informe sobre l’estat i les tendències del medi natural a Catalunya 2013.

[5] Relació dels informes emesos pel Consell de Protecció de la Natura.

Anuncis

3 thoughts on “Declaració

  1. El coneixement, respecte i conservació, del medi ambient i la seva biodiversitat és en aquests moments una prioritat ineludible en les accions polítiques de qualsevol societat humana i territori. Molt important també la forma en que adrecem aquestes tasques. Es necessiten professionals que dominin la teoria i pràctica de les ciències ambientals, educadors, però també i molt important cal comptar amb la participació de la ciutadania. Cal un espai obert per a l’anàlisi dels fets, pel debat entre diferents grups amb interessos contraposats, per la conexió entre ciència i societat, lleis de defensa del patrimoni i mecanismes per fer complir les lleis… Sobretot en tot el procés cal que dominin les pràctiques democràtiques de selecció del personal, d’ utilització d’espais i diners públics, per tant estratègies que regulin aquestes pràctiques democràtiques, com per exemple la transparència en la gestió i els seus resultats, són també molt necessàries.

    Ànim hi ha molta feina a fer però val la pena conservar tanta bellesa!

    M. Cristina Belillas Estada
    Professora de Ciències Naturals
    ha estat Investigadora en temes d’Ecologia a l’UAB

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s