Medi ambient i independència. Opinió de Xavier Carceller al seu bloc.

Destaquem en aquesta entrada l’opinió de Xavier Carceller escrites en el seu bloc Calaix de Sastre.

“Resulta força preocupant l’absència quasi sistemàtica de les qüestions ambientals en els debats, els estudis i les propostes sobre una futura Catalunya independent. A hores d’ara, tothom sembla subscriure (amb més o menys entusiasme) la necessitat d’una incorporació nítida dels aspectes socials i regeneracionistes en el nucli del projecte independentista, cosa que comparteixo plenament. Tanmateix, altres temes, també essencials per a un projecte de país (i directament relacionats amb els anteriors) com la protecció del territori, la gestió dels recursos naturals o les problemàtiques ambientals resten quasi inèdits. Alguna referència a la sobirania energètica,… i poca cosa més…”

Per continuar llegint els dos posts destacats:

Medi ambient i independència (2). El Patrimoni natural no pot esperar

Medi ambient i Independència (1). La manca d’una perspectiva ambiental

Avaluació compliment Moció sobre Patrimoni Natural del Parlament

 

Avaluació elaborada des de l’Institut de Medi Ambient de la UdG sobre el grau de (in)compliment de la Moció que l’any passat, per aquestes dates, va aprovar el Parlament de Catalunya.

L’avaluació posa de relleu que el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) ha incomplert la majoria dels requeriments de la Moció 83/X. En concret, dels 25 requeriments de què consta la Moció, només n’ha complert íntegrament dos, i parcialment sis, mentre que n’ha deixat quinze sense resposta adequada.

Llegir informe

 

 

 

 

Les 10 polítiques ambientals insostenibles

Article publicat a la Vanguàrdia sobre les 10 polítiques ambientals insostenibles que actualment existeixen a l’Estat Espanyol a partir de l’informe emès per l’OCDE ( Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) .

A destacar respecte el Patrimoni Natural dos punts insostenibles respecte a polítiques ambientals:

– Estat de conservació relativament desfavorable dels hàbitats i de les espècies a causa de la transformació dels terrenys agrícoles, el turisme, la industria i la creació d’infraestructures.

– Les retallades pressupostàries en els espais naturals protegits que amenacen clarament la capacitat de mantenir els programes de conservació existents (segons diu l’informe de l’OCDE).

Destaca l’informe que cal veure els espais naturals protegits com un dinamitzador local i generador de serveis ambientals, amb més avantatges que inconvenients i que cal defugir de la visió que es té actualment de despesa innecesària.

L’article OCDE- La vanguardia

OCDE_VANGUARDIA_1

OCDE_vanguardia2

El GEPEC demana la destitució del director dels serveis territorials del departament d’agricultura de les Terres de l’Ebre

                                                       
                                                               

EL GEPEC-EdC DENÚNCIA LA INAPTITUD DEL DIRECTOR DELS SERVEIS TERRITORIALS DEL DEPARTAMENT D’AGRICULTURA A LES TERRES DE L’EBRE PER OCUPAR EL CÀRREC  I DEMANA LA SEVA DIMISSIÓ INMEDIATA .

L’actual epidèmia de sarna al massís dels Ports novament ens ha permès visualitzar la poca sensibilitat ambiental i la inaptitud del responsable del Departament d’Agricultura a les Terres de l’Ebre i de retruc d’alguns responsables dels serveis centrals del Departament d’Agricultura que han donat suport a la gestió que el senyor Pere Vidal ha fet d’aquesta greu epidèmia.

Hem  observat com  prefereix minimitzar la problemàtica de la sarna, que ja afecta a la reserva nacional de caça dels Ports, negant aquesta realitat, enlloc d’afrontar la situació i actuar-hi amb fermesa. També observem com el senyor Pere Vidal eludeix les responsabilitats, que el càrrec comporta, culpant a tercers (als agents rurals) del retràs en la presa de decisions per intentar frenar aquest brot de sarna.

Aquests fets, que ja són greus en si, no són fets aïllats, al contrari. Les polítiques, les declaracions oficials, les decisions preses, indiquen, no tan sols una manca d’interès i coneixements en la gestió del medi natural, si no que una actitud contraria a la conservació del patrimoni natural i de la biodiversitat. Fet molt greu quan el senyor Pere Vidal, com a Director dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura a les Terres de l’Ebre, amb l’actual organigrama del govern de la Generalitat, és el màxim responsable en la conservació de la natura en aquest territori.

Així, si seguim amb el tema de la cabra salvatge, tema candent aquests dies, el Departament d’Agricultura ens ha demostrat reiteradament que l’únic que  importa és la visió mercantilista i els guanys econòmics que l’ explotació d’aquest animal poden generar.

Aquesta visió s’està traduït en el nou model de guarderia que el Departament d’Agricultura ha posat en marxa recentment en l’àmbit de la reserva nacional. Aquest model ha consistit en recuperar l’arcaica figura del guarda de reserva, que depèn jeràrquicament de la Direcció de la reserva. Aquesta guarderia es dedica, única i exclusivament, a vetllar pel negoci de la cabra i a donar servei als caçadors que paguen per matar-ne algun exemplar en terrenys de la Reserva Nacional de Caça.

Així volen que el treballs de control de la cabra passi dels agents rurals, considerats policia judicial i agents de l’autoritat, a una guardes contractats a través de l’empresa pública forestal catalana, els quals, sense tenir la independència que el caràcter de policia judicial atorga, seran controlats pels responsables polítics dels SSTT del Departament d’Agricultura a les Terres de l’Ebre.

Aquest model de guardes de reserva dels Ports, que fou dissenyat en èpoques franquistes, fou dissolt després de demostrar reiteradament un funcionament obscur i poc menys que corrupte, amb una més que intensa i perillosa relació entre guardes, caçadors, politics i pesos socioeconòmics de la zona.

Sovint els seus membres es movien a la ratlla de la legalitat, és el cas, per exemple, quan  el febrer de l’any 2007, el llavors guarda major de la reserva fou enxampat, junt a tres guardes més, dos de la reserva dels Ports i un altre de Lleida, fent una batuda de senglar força polèmica i irregular, com va recollir ampliament la premsa. Estaven caçant senglars a la Caramella, una àrea on no estava permesa la cacera d’aquesta espècie. Qui acompanyava als guardes de reserva  en aquella cacera irregular eren, el senyor Manolo Royo, de la Federació de Caça i el senyor Pere Vidal, l’actual Delegat del Departament d’Agricultura, que ara tant defensa de recuperar la figura del guarda de reserva, amb qui tant be es portava i amb “tants bons moments compartia”. Aquella batuda va motivar la intervenció dels mossos d’esquadra i dels agents rurals que varen denunciar els fets. Justament els Agents rurals a qui el senyor Pere Vidal tant ha intentat desprestigiar i deslegitimar reiteradament i a qui ara acusa de ser els responsables de la demora en la intervenció per evitar la dispersió de la sarna, demanant la substitució del seu cap.

(S’adjunta a aquesta nota retall de premsa de l’època que recollia els fets aquí relatats).

El senyor Pere Vidal s’ha vingut caracteritzant per un total desinterès per tot allò que respecta a la conservació de la natura, havent-se convertit, sovint, en defensor d’activitats agressives amb el medi, quan no il·legals o fins i tot delictives.

És el cas de la caça amb barraca, activitat no selectiva i prohibida en la que es capturen milers d’ocells protegits. Aqueta activitat ha passat de ser una pràctica generalitzada en algunes zones de les Terres de l’Ebre a ser  de pràctica testimonial gràcies a les denúncies dels grups ecologistes, als processos judicials, però sobretot a la tasca continua i permanent de persecució que han fet els agents rurals. Així, mentres agents rurals, grups ecologistes i la justícia actuava per eradicar aquests pràctica, els responsables dels serveis territorials a les Terres de l’Ebre dels Departament d’Agricultura, i en el seu dia del Departament de Medi Ambient, entre ells el senyor Pere Vidal,  s’han dedicat a defensar aquests pràctica, reunint-se sovint amb els caçadors per donar-lis el seu suport. Així, enlloc de posar-se al costat dels qui feien complir la llei, s’han  posat al costat dels qui la incomplien.

No podem oblidar tampoc el suport que el senyor Pere Vidal, essent el Delegat del Departament de Medi Ambient a les Terres de l’Ebre, va donar a alguns projectes polèmics i agressius amb el territori, és el cas de  la construcció del macro abocador  de residus de Tivissa, tot i les nombroses irregularitats comeses durant la seva tramitació. Un abocador d’aquestes característiques no és propi d’un  paratge que ha estat inclòs com a reserva de la Biosfera..  

Tampoc podem oblidar la seva total despreocupació i desídia envers altres temes d’importància per aquest territori com ha estat l’especulació de les oliveres mil·lenàries de les Terres de l’Ebre. Tema que el GEPEC-EdC  li va denunciar reiteradament (durant la seva etapa com a Delegat del Departament de Medi Ambient a les Terres de l’Ebre) obtenen el seu total desinterès com a resposta.    Avui aquestes oliveres monumentals són  considerades un patrimoni valuosíssim  d’aquestes terres. Si hagués depès   del senyor Pere Vidal avui en dia no quedaria una sola olivera mil·lenària en aquestes terres.

Són molts els temes en que el senyor Pere Vidal ha mostrat una total desídia, desinterès o incompetència envers la conservació de la natura i el medi ambient de les TTEE.

Un territori com aquests, que ha estat reconegut internacionalment  amb la figura Reserva de la Biosfera, no es mereix tenir un responsable en la conservació de la natura com el senyor Pere Vidal. Pel be d’aquest territori reclamem la seva dimissió voluntària o la seva destitució immediata.

La Junta del GEPEC-EdC

Comunicat davant el Pla presentat pel Govern de la Generalitat respecte els Parcs Naturals

Les entitats Ecologistes en Acció, Associació de Naturalistes de Girona, IAEDEN-Salvem l’Empordà, Centre per la Sostenibilitat Territorial, Sociedad Geológica de España i la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, lamenten que després de quatre anys de decisions polítiques contràries a la conservació de la natura, ara el Conseller Pelegrí anunciï un “Pla Estratègic de Parcs naturals” que no respon a les necessitats de gestió del medi natural ni a les exigències legals.

Agricultura incompleix sistemàticament les lleis i els compromisos sobre conservació de la natura.

La conservació dels Parcs Naturals implica complir la normativa i posar-hi més recursos i no pas per cap “reorientació”

“Catalunya ha passat de ser capdavantera en conservació de la natura a estar a la cua d’Espanya, i Espanya està a la cua d’Europa en molts aspectes”. Les entitats conservacionistes han resumit així la situació de la protecció del medi natural al país, i han recordat que han estat els successius governs de la Generalitat els responsables d’aquesta situació, que en els darrers cinc anys s’ha agreujat enormement.

Si les intencions del Departament d’Agricultura anessin en la línia d’alguna de les mesures anunciades (creació de l’Observatori de la Biodiversitat, impuls a la Carta de Turisme Sostenible i creació de la marca “Fet als parcs”, els ecologistes veurien amb bons ulls la presentació del Conseller del paquet de mesures. Malauradament, denuncien una sèrie d’aspectes crítics.

Pla Estratègic, tard i malament

Un Pla Estratègic podria tenir sentit al començament d’una legislatura, quan el Govern encara un període nou per a gestionar una àrea, com ara els Parcs Naturals. Presentar aquest Pla a 8 mesos de les eleccions, és poc útil i menys creïble, quan durant les dues darreres legislatures (quatre anys i mig) les accions han anat en sentit contrari al que ara s’anuncia.

Els ecologistes consideren que el que necessita Catalunya no és un Pla Estratègic de Parcs, sinó dotar les eines legals necessàries per a la gestió del medi natural: Llei del Patrimoni Natural i la biodiversitat (la vigent és del 1985, totalment desfasada), Plans Especials i Plans d’Ús i Gestió dels espais naturals protegits, catàleg de fauna amenaçada, etc. Totes aquestes mesures han d’estar inserides dins de la lògica d’una Estratègia Catalana de Conservació de la Biodiversitat, tal com exigeix la Convenció de Nacions Unides de la Biodiversitat, d’obligat compliment. Aquesta Estratègia hauria de definir les accions que, de manera transversal, el Govern hauria d’aplicar a totes les polítiques sectorials per tal de garantir la conservació de la biodiversitat, no únicament al Departament responsable directe del medi.

La participació, a les beceroles

Els tímids inicis de processos participatius dels anys 80 i 90 del segle passat van quedar estancats, i avui en dia no existeixen processos ni òrgans que garanteixin una plena participació de les organitzacions socials, científiques i la ciutadania interessada en els espais protegits. Als parcs naturals en general no hi ha òrgans participatius, i el Consell de Protecció de la Natura (creat per la Llei 12/1985), deficitari de per si perquè no hi participen moltes organitzacions de conservació de la natura, ara es pretén modificar “per vincular-lo més al Departament…”, cosa que sona a controlar políticament aquest òrgan assessor que s’ha tornat incòmode perquè ha emès informes contraris als interessos del Govern de torn. La proposta de crear un nou “Consell de Parcs” també resulta sorprenent, quan el CPN ja podria fer-ne les funcions si se’l convertís en un òrgan prou representatiu i amb suport al seu funcionament.
Així mateix, els Òrgans Rectors estan encarcarats en un model desfasat, que no acaba de ser ni un òrgan de govern (no té atribucions executives), ni de participació (la representació d’agents socials és mínima). En canvi, el Govern té el mandat d’elaborar un Decret per a dissenyar els òrgans rectors i de participació dels Parcs Naturals des del 2006 (Llei 12/2006), i no ha complert amb l’obligació legal.

Quin nou model de gestió?

Sorprèn que el Conseller Pelegrí insisteixi en parlar d’un nou model de gestió dels Parcs, sense definir-lo ni concretar-ne les característiques. La Federació de parcs d’Espanya (Europarc) ha consensuat durant tres dècades un model de gestió basat en tres eixos de treball: conservació de la natura, ús públic i desenvolupament socioeconòmic, en què òbviament l’objectiu primordial dels espais naturals protegits és assolir la conservació dels valors naturals (espècies, ecosistemes, geologia, paisatge) pels quals varen ser declarats.
Les afirmacions del Conseller sobre una “nova gestió multifuncional” porten a pensar que la conservació de la natura pugui deixar de ser el sentit essencial dels parcs per a ser només una part accessòria. La insistència en la “rendibilitat econòmica” dels parcs, en la creació de “mecanismes de finançament innovadors”, o en la “implicació privada” en els espais naturals protegits mostren per les organitzacions que darrera d’aquest canvi “d’orientació” hi ha un gir clar cap a la mercantilització de la natura alineada a la política del govern espanyol amb la recent aprovació de la Llei de Parcs Nacionals o la Llei d’avaluació ambiental i la Llei de costes..
Canviar la figura del Director-conservador no aporta res de positiu per a la natura ni per als equips.

L’altre anunci estrella ha estat el de redefinir la figura del responsable de parc natural. Si fins ara els Directors (molts d’ells sense nomenament formal i sense reconeixement de les seves atribucions i responsabilitat) tenien un perfil clarament encarat a la conservació, la redefinició que pretén Pelegrí va en la línia de situar més “gerents” que no pas experts en gestió i conservació, en coherència amb el que es deia al punt anterior. “Aquesta redefinició podria ser una estratègia per a treure’s del mig alguna persona incòmoda, al capdavant d’algun dels Parcs Naturals de la Generalitat”, han matisat els conservacionistes.

Els equips de gestió dels Parcs no necessiten “optimització”, sinó increment de dotació, millor organització i atribució de funcions. La mateixa Llei 12/2006 encomanava al Govern a establir la composició, competències i funcionament dels Òrgans Gestors dels Parcs, cosa que en 9 anys els diferents Governs han estat incapaços de fer. “Si la intenció fos millorar la tasca de promoció socioeconòmica, complementària a la conservació, el que es faria des del Govern és dotar els parcs amb tècnics de promoció socioeconòmica, però això mai s’ha volgut fer”, han afegit els ecologistes.

Els actuals Director General de Medi Natural (Antoni Trasobares) i Conseller d’Agricultura i Medi Natural (Josep Maria Pelegrí) no coneixen de primera mà la realitat dels parcs ni dels seus equips de gestió atès que no han volgut reunir-se amb els directors ni amb els equips dels Parcs per a conèixer la problemàtica concreta i les necessitats.

Per aquests motius, les entitats signants  rebutgen frontalment les  intencions del Govern de canviar la figura del Director de Parc Natural.

Les entitats troben igualment lamentable que el Departament hagi optat per a una posada en escena de la presentació del pla estratègic a la reunió de la Junta de Protecció del PNAE que, al seu entendre, es va convocar per les repetides queixes sobre la gestió i l’estat d’aquest espai protegit. La presentació del pla estratègic no constava a l’ordre del dia de la Junta, però no va deixar temps per adreçar i debatre els punts conflictius que s’han fet públics darrerament.

Finalment, les entitats conservacionistes recorden que una unanimitat sense precedents d’organitzacions ambientals, científiques i professionals de la conservació del medi natural fa un any que denuncien les dràstiques retallades i accions negatives del Govern de la Generalitat amb la gestió del medi natural. Al blog https://defensapatrimoninatural.wordpress.com hi apareix la Declaració (lliurada al President de la Generalitat i al Parlament de Catalunya), així com les diferents denúncies públiques efectuades. El Govern de la Generalitat no ha respost ni a una sola de les reivindicacions fins a la data d’avui.

Demanda de destitució del director general de Medi Natural i Biodiversitat

D’acord amb la Declaració a favor del Patrimoni natural de Catalunya, donada a conèixer el passat mes d’abril de 2014, presentada en compareixença al Parlament de Catalunya, enviada a diversos responsables del Govern de la Generalitat de Catalunya i presentada personalment al mateix president de la Generalitat, les entitats sotasignades, constatant que el patrimoni natural del país es veu desatès en les seves necessitats més bàsiques,

RECORDEM LES PREMISSES DE LA DECLARACIÓ A FAVOR DEL PATRIMONI NATURAL

  1. Aturar immediatament el desmantellament de les polítiques de conservació del patrimoni natural, revertint, a partir d’enguany, les tendències de reducció de pressupostos i d’equips humans que s’hi destinen. Mesurar anualment el que s’hi destina i retre’n comptes amb transparència a la societat.
  2. Mantenir, o recuperar quan s’escaigui, els programes de recerca i de seguiment del patrimoni natural que han de permetre avaluar-ne l’estat i mesurar regularment l’efectivitat de les polítiques públiques que hi incideixen, i fer-ne públics els resultats anualment.
  3. Reagrupar les competències sobre gestió i planificació del patrimoni natural amb la resta de competències ambientals en un únic departament responsable de les polítiques ambientals, i de caràcter transversal. D’aquesta manera, l’acció política sobre el patrimoni natural es podria coordinar millor amb les diferents polítiques sectorials que hi incideixen i que, sovint, se’n beneficien.
  4. Impulsar la consolidació d’una administració pública moderna i eficaç, que superi les greus disfuncions actuals i dotar-la dels mitjans necessaris per garantir-ne l’efectivitat.
  5. Tramitar, aprovar i aplicar, amb la màxima urgència, les dues eines legals bàsiques per poder conservar el patrimoni natural: la Llei de la Biodiversitat i del Patrimoni Natural i l’Estratègia Catalana de Conservació de la Biodiversitat, i que concretin els acords del Conveni de la Diversitat Biològica, les Directives Europees i les lleis estatals a Catalunya.
  6. Millorar l’accés a la informació, la participació i la justícia en matèria de medi ambient, per a la ciutadania i les organitzacions socials, dotant a la fiscalia de medi ambient dels mitjans indispensables per poder fer front als delictes ambientals greus.

CONSTATEM amb preocupació

  • Que a data d’avui no s’ha acomplert res del que la Declaració demanava, i ni tan sols hi ha hagut una resposta per part dels responsables directes en matèria de gestió i conservació del patrimoni natural;
  • Que les polítiques de conservació de la natura, al nostre país, s’estan fragmentant i afeblint, mentre es perden les enormes oportunitats que el patrimoni natural pot proporcionar al conjunt del país;
  • Que el responsable més directe, dins el Govern, de les polítiques de conservació i gestió del patrimoni natural és el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

I, en conseqüència, DEMANEM

  • La destitució del director general de Medi Natural i Biodiversitat, per la seva incapacitat de redreçar la situació, i per la passivitat i desídia amb què es tracta en aquesta Direcció General la conservació del patrimoni natural (incloent-hi la gestió dels parcs naturals i la resta d’espais protegits, i les accions de recuperació de la biodiversitat més amenaçada).

APNAE
Associació Amics del Museu de la Ciència
Associació Boletaire
Associació de Naturalistes de Girona, ANG
Associació Druida
Centre per a la Sostenibilitat Territorial, CST
CERM – Museu del Ter
Col·legi de Geògrafs
Col·legi de Geòlegs de Catalunya,
COLGEOCAT
Coordinadora Salvaguarda del Montseny
DEPANA
Ecologistes de Catalunya, EdC
Ecologistes en Acció
Fanal – Ecologistes del Moianès
Fundció Albert Tomas
GEDENA
Grup defensa del Ter
Grup Naturalistes d’Osona
Institució Catalana d’Història Natural, ICHN
IRBIO
Nereo
Obsrador del Tercer Sector Ambiental,
o3sac
Xarxa de Custòdia del Territori, xct
Xarxa Voluntariat Ambiental

Estat i tendències dels espais naturals protegits de Catalunya

Estat i tendències dels espais naturals protegits de Catalunya, en el context espanyol, a partir de l’Anuario 2013 del estado de las Áreas Protegidas de España 

anuari 2013

L’Anuario 2013 del estado de las Áreas Protegidas de España  que s’acabade presentar, elaborat per l’Oficina tècnica d’EUROPARC-Espanya a partir de les dades facilitades per les administracions públiques responsables de la planificació i gestió dels espais naturals protegits, cal destacar quatre fets molt preocupants:

  1. Malgrat el seu tí­tol, no pot aportar cap indicador que permeti saber si l’estat de conservació dels espais naturals protegits de l’Estat ha millorat, empitjorat o s’ha conservat estable. Tanmateix, les fortes tendències d’empitjorament identificades en els indicadors instrumentals (pressupostos, inversions, personal, etc.) fa pensar el pitjor.
  2. Només disposa de dades de l’estat de conservació dels espais inclosos a la Xarxa Natura 2000, i totes elles són molt preocupants:

Pel que fa als hàbitats, el 62 %  tenen un estat de conservació desfavorable o inadequat i només el 12 % tenen un estat de conservació favorable (del 26 % ni tan sols se sap com estan).

Pel que fa a les espècies, la situació és lleugerament millor: 51 % tenen un estat de conservació desfavorable o inadequat, i només el 21 % tenen un estat favorable (del 28 % no se’n sap res).

La conclusió obvia és que la majoria dels espais inclosos en la Xarxa Natura 2000 a l’Estat espanyol no han estat capaços de conservar els hàbitats i les espècies per a les quals es van designar.

Com que aquestes dades només s’ofereixen desagregades per bioregions i no pas per comunitats autònomes, es desconeix l’estat dels espais de la xarxa Natura  2000 a Catalunya.

  1. Es constata una manca creixent de transparència pel que fa als indicadors instrumentals (outputs) dels espais naturals protegits. Concretament, en relació als pressupostos, inversions i personal, entre el 55 % i el 68 % dels parcs naturals (la figura de protecció més significativa a l’Estat) no han facilitat dades als autors de l’Anuari.
  2. Les dades disponibles indiquen que els espais naturals protegits han patit una fortíssima reducció de personal i pressupostos respecte sis anys enrere. El personal s’ha reduït, en conjunt, entorn del 65 %. Les inversions en els parcs nacionals s’han reduït un 45 %. I en els pocs parcs naturals que han facilitat dades d’inversions (que deuen ser els que estan més ben dotats) s’ha reduït quasi el 50 %.

Les dades de pressupostos i personal no s’ofereixen desagregades per comunitats autònomes, de manera que es desconeix la situació de Catalunya. Només es faciliten dades comparatives d’inversions en parcs naturals, i en aquest cas Catalunya forma part de grup de la cua, és dir, de les comunitats que menys recursos econòmics hi destinen, menys de 15 €/ha l’any 2012

El cas del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, destaca per ser el que menys inversions va rebre el 2012 de tots els parcs nacionals de l’Estat, amb gran diferència respecte la resta.

Cal que la nostra societat conegui la greu situació que pateixen els espais naturals protegits i els efectes negatius que té en la conservació del patrimoni natural comú. Urgeix impulsar accions creatives  des de la societat civil, para posar  remei a aquesta greu situació, abans de que augmentin les pèrdues irreversibles.

El bosc centenari de Bagues de Riu, al Parc Natural del Cadí-Moixeró, a punt de ser talat.

Les entitats signants, desconcertades per l’incompliment del mandat del Parlament de Catalunya 6 mesos després d’aprovar-se.

(Per adhesions aneu al final de la pàgina)

mapa_baguesriu_orto (2)

Les entitats signants de la Declaració a favor del Patrimoni Natural de Catalunya i altres entitats del país volem mostrar el nostre desconcert davant la imminent tala d’un dels darrers boscos centenaris de Catalunya, el bosc de Bagues de Riu al Parc Natural del Cadí-Moixeró. Ens sorprèn que s’hagi subhastat la fusta d’aquesta emblemàtica avetosa amb exemplars d’entre 140-160 anys.

Bagues de Riu és una de les avetoses més madures i de major interès científic del país. És inclosa a l’Inventari de Boscos Singulars de Catalunya elaborat pel CREAF per encàrrec de la Generalitat de Catalunya entre 2008-2011. Aquest bosc centenari podria ser tallat en un dels seus rodals en els propers dies.

El 7 de maig passat al Consell Comarcal de la Cerdanya, amb presència de representants de l’Oficina Comarcal del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, segons la nota de premsa, es va subhastar la tallada de 800 m3 de fusta d’avet a la Muntanya de Riu 79-L, en el rodal 23d. Aquest rodal forestal, d’un valor patrimonial excepcional, és de propietat pública i es troba a l’interior del Parc Natural del Cadí-Moixeró. La subhasta es va fer tot i l’informe desfavorable de l’òrgan gestor del Parc Natural.

Els 292 boscos inclosos en l’Inventari de Boscos Singulars de Catalunya cobreixen només 3.201 ha, i entre ells s’hi troben els darrers boscos centenaris de Catalunya. L’inventari de Boscos Singulars representa només un 0’3 % de la superfície forestal de Catalunya i només el 0,01 % dels boscos que es troben dins d’espais naturals de protecció especial (com és aquest parc natural) formen part d’aquest Inventari selecte. I és una d’aquestes joies forestals, de valor natural i científic excepcional, la que ara es vol destruir.

En cap cas es qüestiona la necessitat de la gestió forestal sostenible. És imprescindible per al maneig dels boscos del país, que a més poden generar oportunitats d’ocupació i de desenvolupament al territori, a banda de la seva utilitat per a la prevenció d’incendis. Es tracta de no perdre els darrers boscos centenaris que queden a Catalunya i que són un patrimoni de primer ordre del país.

Es vol tallar un altre dels darrers boscos centenaris i de més valor natural i científic de Catalunya, en contra del mandat del Parlament de Catalunya i de l’informe del Parc Natural on es troba situat.

Arran de situacions similars, l’any passat es van convocar les II Jornades per Preservar els Boscos Madurs de Catalunya (març de 2013). Les seves conclusions van ser assumides , per unanimitat , pel Parlament de Catalunya i la moció del 2 de febrer de 2014 instava el Govern, entre altres coses, a “evitar que es talli cap més bosc singular dels inclosos en l’Inventari de Boscos Singulars de Catalunya”.

Atenent aquestes raons, les entitats signants sol·licitem:

  1. Que el Departament d’Agricultura de la Generalitat, el Consell Comarcal de la Cerdanya i l’Ajuntament de Riu paralitzin urgentment el procediment pel que fa a aquest sector, de manera que s’eviti la tala d’aquest rodal de bosc centenari. La resta de sectors inclosos en aquesta subhasta no cal que es vegin afectats per la paralització. Es tracta d’un cas molt greu:
    • un bosc centenari singular dins d’un Parc Natural
    • un bosc de titularitat pública,
    • i s’actua en contra de l’informe del Parc Natural de Cadí-Moixeró que es fonamenta en la normativa vigent al parc natural.
  2. Que el Departament d’Agricultura procedeixi a revisar les subhastes de boscos públics en curs o ja adjudicades i paralitzar-les en el cas que incloguin boscos de l’Inventari, excloent-ne la seva explotació.
  3. Que la  Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat acompleixi el mandat del Parlament de Catalunya en la seva Moció 83/X sobre les polítiques de conservació i gestió del medi natural.
  4. Que instrumenti urgentment les mesures necessàries perquè no es talli ni es produeixi cap més subhasta dels boscos inclosos en l’Inventari de Boscos Singulars de Catalunya.
  5. Que es depurin les responsabilitats tècniques i polítiques que han permès aquesta situació.

Entitats signants

    1. Acciónatura
    2. APNAE (Associació d’Amics del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà)
    3. ARRAN Cerdanya
    4. Asociación para la Conservación del Urogallo (ACU)
    5. Associació Boletaire Independent
    6. Associació Centre d’Educació Ambiental Alt Ter
    7. Associació Filosofia de la Terra i les Cultures
    8. Associació Naturalistes de Girona
    9. BIOSFERA, Associació d’Educació Ambiental
    10. Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius CEPA-EdC,
    11. Centre per la Sostenibilitat Territorial
    12. Col·legi de Biòlegs de Catalunya
    13. Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny
    14. DEPANA
    15. DEPANA, Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural
    16. Ecologistes en Acció
    17. Federació Ecologistes de Catalunya (EdC).
    18. Fundació World Nature
    19. GEDENA-RIPOLLÈS
    20. Grup Ecologista Les Agulles
    21. Grup STENELLA pel coneixement, difusió i protecció del medi natural
    22. IAEDEN-Salvem l’Empordà
    23. Institució Catalana d’Història Natural ICHN,
    24. Institut de Medi Ambient, UdG
    25. IPCENA
    26. associació per a la defensa del patrimoni natural de Manresa
    27. Natura Maresme
    28. Obrador del Tercer Sector Ambiental
    29. SCEA, Societat Catalana d’Educació Ambiental
    30. SEO/BirdLife
    31. Societat Catalana de Geografia
    32. Societat Geològica d’Espanya
    33. Xarxa de Custòdia del Territori, XCT

MANIFEST COMPLET: Avetosadelriu _ boscos singulars_nota depremsa entitats (1)

Informació Addicional

Nota de premsa “Subhasta de fusta a la Cerdanya”, del 7 de maig

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=265292&idioma=0&departament=5&canal=6

Moció 83/X del Parlament de Catalunya, sobre les polítiques de conservació i gestió del medi natural, del 27 de febrer de 2014. Vegeu la pàgina 21 del següent document:

http://www.parlament.cat/activitat/bopc/10b272.pdf

Per si us hi voleu adherir:

Entrevista a Josep Maria Mallarach

Entrevista realitzada pel diari ARA al portaveu del sector científic de la comissió en defensa del Patrimoni Natural a Catalunya.

Josep Maria Mallarach: “La Generalitat no assumeix les seves responsabilitats en els espais protegits”

Josep Maria Mallarach, representant de la Institució Catalana d’Història Natural, va comparèixer dimecres al Parlament per defensar la Declaració a favor del patrimoni natural de Catalunya. El sector reclama canvis urgents al Govern.

mallarach

La declaració alerta del desmantellament de les polítiques de conservació del patrimoni natural. Quines línies vermelles s’han superat?

L’afebliment o l’eliminació de recursos, i fins i tot la manca de coordinació entre administracions, ha fet que espais naturals que estaven protegits a la pràctica hagin empitjorat. La preocupació no és només per les retallades o per la pèrdua de llocs de treball directes i indirectes, sinó que aquests fets han comportat pèrdues en el patrimoni natural de Catalunya. Quan parlem de natura, els cicles són molt diferents dels cicles humans. Si es destrueix un bosc madur, un exemple de pèrdua que s’ha produït en els últims anys a Catalunya, no es pot recuperar en dos o tres segles, i és probable que es produeixi una pèrdua de biodiversitat que afectarà una colla de generacions. No només denunciem les retallades, sinó els seus impactes negatius en el patrimoni natural.

No és un problema només de retallada de recursos. ¿També fallen conceptes de gestió?

De retallades n’hi ha hagut en tots els nivells administratius. A la direcció general de Medi Natural i Biodivesitat, les tisorades han estat de fins al 60% del pressupost. Quina traducció ha tingut en els espais protegits? En alguns casos, l’equip ha desaparegut i s’ha passat de tenir gestió activa a no tenir cap gestió. O s’han conservat equips molt reduïts, que han perdut els serveis d’informació i les brigades de manteniment dels espais, que reben un nombre importantíssim de visitants. El flux de visitants no ha minvat amb la crisi sinó que ha augmentat. I, simultàniament, s’han desmantellat o reduït a una estructura de mínims les dotacions de manteniment i gestió d’aquests espais.

Hi ha sobrefreqüentació de la natura. No s’actua en conseqüència?

No. I això ho podem afirmar amb seguretat. El conjunt d’espais naturals protegits de Catalunya s’han avaluat una sola vegada. No es va fer des del Govern sinó des de la Institució Catalana d’Història Natural. Fa deu anys vam fer públics els resultats de la primera i única avaluació que s’ha fet de l’efectivitat del sistema d’espais protegits a Catalunya. No hi ha cap espai protegit a Catalunya, dels que tenen gestió activa, que reti comptes dels resultats que aconsegueix. Cap ho ha fet. La llei d’espais naturals de Catalunya, del 1985, estableix l’obligatorietat de retre comptes al Parlament una vegada a l’any de l’estat d’aquests espais naturals. Això no s’ha fet. No es fa un seguiment per veure si es conserva el que legalment s’ha decidit que es conservaria. Fa deu anys, quan vam fer l’avaluació, entre un 30% i un 50% dels espais protegits havien empitjorat el grau de conservació. Què deu haver passat en aquests últims anys, en què els pressupostos d’inversió en aquests espais protegits han quedat reduïts a zero? És fàcil concloure que, si hi ha hagut una reducció important dels mitjans, la conservació ha empitjorat.

Hi ha deixadesa del Govern?

No assumeix les responsabilitats que li pertoquen. La major part dels espais protegits, aproximadament el 80%, estan adscrits a la Generalitat; un altre percentatge d’un 15% depèn de la Diputació de Barcelona, i una última part està gestionada per consorcis municipals amb participació de la Generalitat i per fundacions privades. La major part de responsabilitat, així com les competències, és de la Generalitat.

¿S’ha desenvolupat prou el marc legal a Catalunya?

Catalunya té unes mancances des d’un punt de vista legal molt importants. L’any 1992 s’aprova a Rio de Janeiro el conveni de les Nacions Unides sobre la diversitat biològica, que va ser ratificat l’any següent per l’estat espanyol. Catalunya no ha modificat el seu marc legal des d’aleshores. La llei d’espais naturals que tenim a Catalunya és del 1985. I cal reiterar que Catalunya té competències executives en aquesta matèria. La Generalitat hauria d’haver actualitzat el marc legal, amb l’aprovació i aplicació d’una llei de la biodiversitat i de patrimoni natural i una estratègia catalana de conservació de la biodiversitat. Ha estat un compromís de la majoria dels governs que hi ha hagut des del 1992 fins ara, però sempre han quedat guardats en un calaix. La situació actual és un marc legal obsolet, que no dóna resposta ni als convenis internacionals ni a les directives europees, i que crea unes dificultats afegides a les administracions i als particulars.

El sector es queixa de la supressió de molts programes de recerca i de seguiment del patrimoni natural. Quines conseqüències pot tenir?

El que ha augmentat és la ignorància. Les polítiques de conservació del patrimoni s’haurien de basar sempre en el coneixement de la realitat. I si es desconeix com s’empitjora, de quina manera s’hi pot donar resposta? Els programes de seguiment del patrimoni són importantíssims. Els representants científics en els organismes responsables de la conservació del patrimoni natural, per exemple les juntes rectores dels parcs, estem avorrits que no ens facin cas. La immensa majoria dels informes i recomanacions del Consell de Protecció de la Natura (Moció CPN_2009), organisme assessor del Govern, han estat ignorats o desestimats.

Demanen reagrupar les competències sobre gestió i planificació del patrimoni natural amb la resta de competències ambientals en un únic departament.

No hauríem fet aquesta petició si sabéssim que la coordinació entre departaments és fluïda. L’evidència és que la separació ha fet augmentar les disfuncions. No conec cap país del món que tingui una estratègia de destrucció de la biodiversitat. Però, en canvi, globalment estem perdent biodiversitat i empobrint el capital natural. Per què passa? Aquestes pèrdues són efectes col·laterals de polítiques sectorials. Efectes no desitjats d’altres polítiques, ja siguin agràries, energètiques o d’infraestructures. No es fa una feina que generi resultats positius.