Editorial diari ARA: La política ambiental: molt per fer

Celebrem des de la comissió aquesta editorial del diari ARA.

Un any després de l’alerta llançada pels ecòlegs, algunes coses es comencen a moure.

Fa poc més d’un any, 450 acadèmics i ecologistes van llançar un crit d’alerta en forma de manifest en defensa del patrimoni natural de Catalunya. Encapçalat per experts com Joandomènec Ros (IEC), Josep M. Mallarach i Jaume Terradas (UAB i CREAF), el document advertia de la greu reculada en la protecció ambiental que ha patit el país per falta de voluntat política, recursos econòmics i educació i per una justícia ineficaç. En un context d’estretors pressupostàries, aquell dur advertiment ha donat fruits modestos, però alguna cosa s’ha mogut.

D’una banda, fruit de la crisi de govern provocada per la sortida dels consellers d’UDC, la conselleria de Territori i Sostenibilitat ha recuperat la gestió dels parcs naturals. El departament d’Agricultura continua conservant, però, les altres tres subdireccions de Medi Natural i Biodiversitat. Aquesta divisió administrativa, denunciada pel manifest, continua distorsionant la política ambiental catalana. El pas, doncs, és positiu però insuficient. D’altra banda, s’han engegat converses per crear una Agència Catalana del Medi Ambient i del Territori, un projecte que hauria de concentrar tot el poder i liderar l’acció governamental. Aquest seria el camí si, efectivament, una agència d’aquesta mena tingués tota la força política i l’aval tècnic. I en tercer lloc, s’han fet passes per promoure el mecenatge en l’àmbit natural amb propostes com la que es vol impulsar al parc volcànic de la Garrotxa. En paral·lel, aquest setembre s’ha previst aprovar la creació d’un altre parc, el de les Capçaleres del Ter i del Freser.

Les coses, per tant, es mouen i ho fan a partir d’un diagnòstic crític assumit també des del poder: no n’hi ha prou fent lleis per protegir el territori si després no hi ha recursos, no hi ha gestió i no es fan complir. De fet, Catalunya té un 60% del territori cobert de massa forestal i un 30% amb algun nivell de protecció, amb 13 parcs naturals (10 dependents de la Generalitat), però això no és suficient per fer una política ambiental eficaç i ambiciosa. Així doncs, toca fer un salt endavant. Ara que el país es reinventa, repensem també de debò quin medi ambient volem tenir.

http://www.ara.cat/premium/politica-ambiental_0_1394860566.html

La política ambiental_ molt per fer (document en PDF)

Anuncis

Una bona notícia. Biodiversitat i els Parcs Naturals es reagrupen amb la direcció general de polítiques ambientals

Volem informar de la bona notícia que la reestructuració del govern de la Generalitat ha provocat que es complís el punt 3 de la demanda de la Declaració en defensa del Patrimoni Natural de Catalunya.

3.    Reagrupar les competències sobre gestió i planificació del patrimoni natural amb la resta de competències ambientals en un únic departament responsable de les polítiques ambientals, i de caràcter transversal. D’aquesta manera, l’acció política sobre el patrimoni natural es podria coordinar millor amb les diferents polítiques sectorials que hi incideixen i que, sovint, se’n beneficien.

Ara esperem totes les entitats, universitats i col·legis professionals signants de la declaració que es reverteixi la desfeta de les polítiques referents al Patrimoni Natural de Catalunya i es compleixin les altres demandes de la declaració.

Tuit del Honorable Conseller de Territori i Sostenibilitat Santi Vila

Jornades 30 anys de la Llei d’Espais Naturals

Amb motiu de la commemoració dels trenta anys de l’aprovació de la Llei d’Espais Naturals de Catalunya, des de diverses institucions acadèmiques es vol aprofitar aquest moment per fer una valoració del que ha representat aquesta llei pel que fa a la protecció dels espais naturals i, especialment, per reflexionar sobre la seva utilitat per afrontar els reptes actuals. Per abastar de manera més completa tots els aspectes d’aquest text normatiu, es proposa la realització de tres jornades per tractar de manera complementària l’ampli ventall de qüestions que es desenvolupen en la Llei d’Espais Naturals:

• Girona, divendres 5 de juny (Sala de Graus, Facultat de Lletres, Universitat de Girona, Campus del Barri Vell): balanç i reptes.

• Tarragona, dilluns 8 de juny (Sala de Graus, Facultat de Ciències Jurídiques, Universitat Rovira i Virgili): aspectes jurídics.

• Barcelona, dijous 18 de juny (Sala Nicolau d’Olwer, Institut d’Estudis Catalans): gestió, recerca i governament.

Institucions convocants: Càtedra de Geografia i Pensament Territorial i Institut de Medi Ambient. Universitat de Girona. Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT), Universitat Rovira i Virgili. Institució Catalana d’Història Natural. Societat Catalana de Geografia. Institut d’Estudis Catalans.

Consulteu els programes d’aquestes jornades:

Girona, divendres 5 de juny: balanç i repte.

Tarragona, dilluns 8 de juny: aspectes jurídics.

Barcelona, dijous 18 de juny: gestió, recerca i governament.

INFORME SOBRE EL PLA DEL GOVERN DE LA GENERALITAT PER DESMANTELLAR LA XARXA D’ESPAIS NATURALS PROTEGITS CATALANS.

Aquest informe, elaborat per l’equip tècnic del GEPEC-EdC, pretén fer un anàlisis de la situació actual dels Espais Naturals de Protecció Especial (ENPE) a Catalunya i desemmascarar el pla orquestrat pel Govern de la Generalitat per tal de desmantellar l’actual xarxa d’espais naturals protegits del País.
Aquest pla, que ja fa uns pocs anys que s’ha posat en marxa, ha assolit actualment el seu punt àlgid amb la recent aprovació del “Pla de gestió dels espais naturals de protecció especial de Catalunya 2015-2020”.

Consultar l’informe complet:

150507_Inf_Desmantell-ENPE (1)

Destaquem de l’informe:

“… Les relacions entre el Departament d’Agricultura, i els espais naturals de protecció especial (ENPE), sovint han estat tenses i difícils. Mentre que el Departament d’Agricultura sempre ha tendit més a la defensa de l’explotació dels recursos naturals i de l’explotació del territori, per sobre de la seva preservació, els espais naturals protegits tenen com a objectiu i mandat legal la preservació de l’entorn, compatibilitzant aquesta preservació amb les activitats tradicionals. Ens alguns casos concrets, com és el cas de les reserves naturals integrals i del parc nacional, els aspectes de la preservació són els objectius prioritaris.
Aquest posicionament d’enfrontament entre el Departament d’Agricultura i els ENPE s’ha accentuat des que el conseller Josep Maria Pelegrí, polític d’Unió Democràtica de Catalunya, n’és el seu màxim responsable. El Conseller Pelegrí s’ha convertit en detractor de la presència dels ENPE per les limitacions, segons el seu parer, que la seva existència tenen a les expectatives de explotació dels recursos del territori. Ara, amb els ENPE sota el seu control, el Conseller està aprofitant per modificar radicalment els espais naturals protegits, desenvolupant i executant un pla per desmantellar la xarxa d’espais protegits del País, tal com la coneixem actualment.

Aquest pla persegueix els següents objectius:

1. Buidar de competències als ENPE.
2. Eliminar la figura del director de l’espai protegit, essent substituït per un càrrec de perfil menys tècnic i que actuï segons els interessos polítics que marqui el DAAM. Aquest càrrec serà nomenat i cessat directament pel mateix Conseller.
3. Eliminar els equips tècnics vinculats a l’espai protegit, que, abans de les retallades, havien estat força multidisciplinaris amb presència de biòlegs, enginyers forestals, educadors ambientals, naturalistes, administratius.
4. Posar els ENPE sota el control polític del Departament d’Agricultura, i posar al capdavant de la seva gestió, a personal de perfil menys conservacionista i més intervencionista, amb especial predilecció pel perfil d’enginyer forestal. L’objectiu és que la gestió es faci en base a criteris d’explotació, enlloc dels de conservació.
5. Eliminar la funció protectora i de conservació de l’entorn natural dels ENPE.
6. Convertir els ENPE en unes simples taques verdes sobre un mapa, amb l’objectiu que actuïn de reclam turístic i d’inversions d’interès socio-econòmic pel territori on s’ubica el ENPE, però sense cap funció de preservació d’aquest territori.
7. Incentivar l’explotació dels recursos … “

 

 

 

Manifest en favor del manteniment de les competències i reforç dels mitjans del Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya

logo

 

Aquestes setmanes al Congrés dels Diputats s’hi tramita un Projecte de Llei del Govern central, que pretén modificar diversos articles de la Llei estatal de Forests (Ley 10/2006, de Montes). Entre altres modificacions polèmiques (com la possibilitat d’urbanitzar terrenys cremats sense haver d’esperar 30 anys), es pretén retallar funcions dels cossos d’Agents Forestals i Mediambientals de tot l’Estat. Aquests prop de 6.400 funcionaris (a Catalunya, quasi 500 Agents Rurals) quedarien limitats a tasques de col·laboració amb la gestió del medi natural i funcions de policia administrativa, excloent-los expressament de la lluita contra els delictes mediambientals.

El Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya és un cos de protecció i prevenció integrals del medi ambient. Però amb aquesta modificació, només podrien protegir-lo de les petites agressions (infraccions administratives, com per exemple, pescar sense tenir llicència de pesca en vigor) i quedarien lligats de mans enfront les grans agressions, tipificades com a delictes. És a dir, no podrien actuar contra incendis forestals, enverinaments de fauna salvatge, destrucció d’espais naturals, mort d’espècies protegides, abocaments contaminants…

L’experiència i la vàlua dels Agents Rurals en la lluita contra aquests delictes mediambientals és reconeguda i valorada any rere any per la Fiscalia de Medi Ambient, i l’avalen desenes de sentències condemnatòries. Per raons d’especialització, d’implantació, de formació i de mitjans, els Agents Rurals són actualment la policia judicial mediambiental de referència a la major part del territori de Catalunya, és a dir, en tot l’entorn rural i forestal. Si s’aprovés aquesta modificació legal, la pràctica totalitat d’aquesta mena d’agressions quedarien impunes.

El Govern de la Generalitat manté una actitud estranyament tèbia enfront aquesta retallada competencial sobre el seu personal. Aquesta actitud va en la línia que manté els darrers anys, de no dotar el Cos d’Agents Rurals del suport, de l’organització i dels mitjans que necessita. I ho fa incomplint els acords del Parlament (més informació a http://agentsrurals.info/wp-content/uploads/2014/12/Seguiment-mandats-parlamentaris-Agents-Rurals-ASPARC.pdf).

D’acord amb tot l’anterior, els sotasignats

  • Mostrem la nostra preocupació per les conseqüències que podria tenir la modificació de la Llei estatal de forests, sobre les capacitats jurídiques dels Agents Rurals a l’hora de continuar lluitant contra els delictes mediambientals a tot el territori de Catalunya, i demanem el manteniment i el reforç de les mateixes.
  • Expressem la necessitat que el Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya compti amb els recursos humans i organitzatius establerts pel Parlament de Catalunya, per tal que esdevingui una eina més eficaç de protecció del medi natural i del medi ambient del país, integrada en el territori i més adaptada a les necessitats actuals.

Medi ambient i independència. Opinió de Xavier Carceller al seu bloc.

Destaquem en aquesta entrada l’opinió de Xavier Carceller escrites en el seu bloc Calaix de Sastre.

“Resulta força preocupant l’absència quasi sistemàtica de les qüestions ambientals en els debats, els estudis i les propostes sobre una futura Catalunya independent. A hores d’ara, tothom sembla subscriure (amb més o menys entusiasme) la necessitat d’una incorporació nítida dels aspectes socials i regeneracionistes en el nucli del projecte independentista, cosa que comparteixo plenament. Tanmateix, altres temes, també essencials per a un projecte de país (i directament relacionats amb els anteriors) com la protecció del territori, la gestió dels recursos naturals o les problemàtiques ambientals resten quasi inèdits. Alguna referència a la sobirania energètica,… i poca cosa més…”

Per continuar llegint els dos posts destacats:

Medi ambient i independència (2). El Patrimoni natural no pot esperar

Medi ambient i Independència (1). La manca d’una perspectiva ambiental

Avaluació compliment Moció sobre Patrimoni Natural del Parlament

 

Avaluació elaborada des de l’Institut de Medi Ambient de la UdG sobre el grau de (in)compliment de la Moció que l’any passat, per aquestes dates, va aprovar el Parlament de Catalunya.

L’avaluació posa de relleu que el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) ha incomplert la majoria dels requeriments de la Moció 83/X. En concret, dels 25 requeriments de què consta la Moció, només n’ha complert íntegrament dos, i parcialment sis, mentre que n’ha deixat quinze sense resposta adequada.

Llegir informe

 

 

 

 

Les 10 polítiques ambientals insostenibles

Article publicat a la Vanguàrdia sobre les 10 polítiques ambientals insostenibles que actualment existeixen a l’Estat Espanyol a partir de l’informe emès per l’OCDE ( Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) .

A destacar respecte el Patrimoni Natural dos punts insostenibles respecte a polítiques ambientals:

– Estat de conservació relativament desfavorable dels hàbitats i de les espècies a causa de la transformació dels terrenys agrícoles, el turisme, la industria i la creació d’infraestructures.

– Les retallades pressupostàries en els espais naturals protegits que amenacen clarament la capacitat de mantenir els programes de conservació existents (segons diu l’informe de l’OCDE).

Destaca l’informe que cal veure els espais naturals protegits com un dinamitzador local i generador de serveis ambientals, amb més avantatges que inconvenients i que cal defugir de la visió que es té actualment de despesa innecesària.

L’article OCDE- La vanguardia

OCDE_VANGUARDIA_1

OCDE_vanguardia2

El GEPEC demana la destitució del director dels serveis territorials del departament d’agricultura de les Terres de l’Ebre

                                                       
                                                               

EL GEPEC-EdC DENÚNCIA LA INAPTITUD DEL DIRECTOR DELS SERVEIS TERRITORIALS DEL DEPARTAMENT D’AGRICULTURA A LES TERRES DE L’EBRE PER OCUPAR EL CÀRREC  I DEMANA LA SEVA DIMISSIÓ INMEDIATA .

L’actual epidèmia de sarna al massís dels Ports novament ens ha permès visualitzar la poca sensibilitat ambiental i la inaptitud del responsable del Departament d’Agricultura a les Terres de l’Ebre i de retruc d’alguns responsables dels serveis centrals del Departament d’Agricultura que han donat suport a la gestió que el senyor Pere Vidal ha fet d’aquesta greu epidèmia.

Hem  observat com  prefereix minimitzar la problemàtica de la sarna, que ja afecta a la reserva nacional de caça dels Ports, negant aquesta realitat, enlloc d’afrontar la situació i actuar-hi amb fermesa. També observem com el senyor Pere Vidal eludeix les responsabilitats, que el càrrec comporta, culpant a tercers (als agents rurals) del retràs en la presa de decisions per intentar frenar aquest brot de sarna.

Aquests fets, que ja són greus en si, no són fets aïllats, al contrari. Les polítiques, les declaracions oficials, les decisions preses, indiquen, no tan sols una manca d’interès i coneixements en la gestió del medi natural, si no que una actitud contraria a la conservació del patrimoni natural i de la biodiversitat. Fet molt greu quan el senyor Pere Vidal, com a Director dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura a les Terres de l’Ebre, amb l’actual organigrama del govern de la Generalitat, és el màxim responsable en la conservació de la natura en aquest territori.

Així, si seguim amb el tema de la cabra salvatge, tema candent aquests dies, el Departament d’Agricultura ens ha demostrat reiteradament que l’únic que  importa és la visió mercantilista i els guanys econòmics que l’ explotació d’aquest animal poden generar.

Aquesta visió s’està traduït en el nou model de guarderia que el Departament d’Agricultura ha posat en marxa recentment en l’àmbit de la reserva nacional. Aquest model ha consistit en recuperar l’arcaica figura del guarda de reserva, que depèn jeràrquicament de la Direcció de la reserva. Aquesta guarderia es dedica, única i exclusivament, a vetllar pel negoci de la cabra i a donar servei als caçadors que paguen per matar-ne algun exemplar en terrenys de la Reserva Nacional de Caça.

Així volen que el treballs de control de la cabra passi dels agents rurals, considerats policia judicial i agents de l’autoritat, a una guardes contractats a través de l’empresa pública forestal catalana, els quals, sense tenir la independència que el caràcter de policia judicial atorga, seran controlats pels responsables polítics dels SSTT del Departament d’Agricultura a les Terres de l’Ebre.

Aquest model de guardes de reserva dels Ports, que fou dissenyat en èpoques franquistes, fou dissolt després de demostrar reiteradament un funcionament obscur i poc menys que corrupte, amb una més que intensa i perillosa relació entre guardes, caçadors, politics i pesos socioeconòmics de la zona.

Sovint els seus membres es movien a la ratlla de la legalitat, és el cas, per exemple, quan  el febrer de l’any 2007, el llavors guarda major de la reserva fou enxampat, junt a tres guardes més, dos de la reserva dels Ports i un altre de Lleida, fent una batuda de senglar força polèmica i irregular, com va recollir ampliament la premsa. Estaven caçant senglars a la Caramella, una àrea on no estava permesa la cacera d’aquesta espècie. Qui acompanyava als guardes de reserva  en aquella cacera irregular eren, el senyor Manolo Royo, de la Federació de Caça i el senyor Pere Vidal, l’actual Delegat del Departament d’Agricultura, que ara tant defensa de recuperar la figura del guarda de reserva, amb qui tant be es portava i amb “tants bons moments compartia”. Aquella batuda va motivar la intervenció dels mossos d’esquadra i dels agents rurals que varen denunciar els fets. Justament els Agents rurals a qui el senyor Pere Vidal tant ha intentat desprestigiar i deslegitimar reiteradament i a qui ara acusa de ser els responsables de la demora en la intervenció per evitar la dispersió de la sarna, demanant la substitució del seu cap.

(S’adjunta a aquesta nota retall de premsa de l’època que recollia els fets aquí relatats).

El senyor Pere Vidal s’ha vingut caracteritzant per un total desinterès per tot allò que respecta a la conservació de la natura, havent-se convertit, sovint, en defensor d’activitats agressives amb el medi, quan no il·legals o fins i tot delictives.

És el cas de la caça amb barraca, activitat no selectiva i prohibida en la que es capturen milers d’ocells protegits. Aqueta activitat ha passat de ser una pràctica generalitzada en algunes zones de les Terres de l’Ebre a ser  de pràctica testimonial gràcies a les denúncies dels grups ecologistes, als processos judicials, però sobretot a la tasca continua i permanent de persecució que han fet els agents rurals. Així, mentres agents rurals, grups ecologistes i la justícia actuava per eradicar aquests pràctica, els responsables dels serveis territorials a les Terres de l’Ebre dels Departament d’Agricultura, i en el seu dia del Departament de Medi Ambient, entre ells el senyor Pere Vidal,  s’han dedicat a defensar aquests pràctica, reunint-se sovint amb els caçadors per donar-lis el seu suport. Així, enlloc de posar-se al costat dels qui feien complir la llei, s’han  posat al costat dels qui la incomplien.

No podem oblidar tampoc el suport que el senyor Pere Vidal, essent el Delegat del Departament de Medi Ambient a les Terres de l’Ebre, va donar a alguns projectes polèmics i agressius amb el territori, és el cas de  la construcció del macro abocador  de residus de Tivissa, tot i les nombroses irregularitats comeses durant la seva tramitació. Un abocador d’aquestes característiques no és propi d’un  paratge que ha estat inclòs com a reserva de la Biosfera..  

Tampoc podem oblidar la seva total despreocupació i desídia envers altres temes d’importància per aquest territori com ha estat l’especulació de les oliveres mil·lenàries de les Terres de l’Ebre. Tema que el GEPEC-EdC  li va denunciar reiteradament (durant la seva etapa com a Delegat del Departament de Medi Ambient a les Terres de l’Ebre) obtenen el seu total desinterès com a resposta.    Avui aquestes oliveres monumentals són  considerades un patrimoni valuosíssim  d’aquestes terres. Si hagués depès   del senyor Pere Vidal avui en dia no quedaria una sola olivera mil·lenària en aquestes terres.

Són molts els temes en que el senyor Pere Vidal ha mostrat una total desídia, desinterès o incompetència envers la conservació de la natura i el medi ambient de les TTEE.

Un territori com aquests, que ha estat reconegut internacionalment  amb la figura Reserva de la Biosfera, no es mereix tenir un responsable en la conservació de la natura com el senyor Pere Vidal. Pel be d’aquest territori reclamem la seva dimissió voluntària o la seva destitució immediata.

La Junta del GEPEC-EdC