Estat i tendències dels espais naturals protegits de Catalunya

Estat i tendències dels espais naturals protegits de Catalunya, en el context espanyol, a partir de l’Anuario 2013 del estado de las Áreas Protegidas de España 

L’Anuario 2013 del estado de las Áreas Protegidas de España  que s’acabade presentar, elaborat per l’Oficina tècnica d’EUROPARC-Espanya a partir de les dades facilitades per les administracions públiques responsables de la planificació i gestió dels espais naturals protegits, cal destacar quatre fets molt preocupants:

1. Malgrat el seu tí­tol, no pot aportar cap indicador que permeti saber si l’estat de conservació dels espais naturals protegits de l’Estat ha millorat, empitjorat o s’ha conservat estable. Tanmateix, les fortes tendències d’empitjorament identificades en els indicadors instrumentals (pressupostos, inversions, personal, etc.) fa pensar el pitjor.
2. Només disposa de dades de l’estat de conservació dels espais inclosos a la Xarxa Natura 2000, i totes elles són molt preocupants:

Pel que fa als hàbitats, el 62 %  tenen un estat de conservació desfavorable o inadequat i només el 12 % tenen un estat de conservació favorable (del 26 % ni tan sols se sap com estan).

Pel que fa a les espècies, la situació és lleugerament millor: 51 % tenen un estat de conservació desfavorable o inadequat, i només el 21 % tenen un estat favorable (del 28 % no se’n sap res).

La conclusió obvia és que la majoria dels espais inclosos en la Xarxa Natura 2000 a l’Estat espanyol no han estat capaços de conservar els hàbitats i les espècies per a les quals es van designar.

Com que aquestes dades només s’ofereixen desagregades per bioregions i no pas per comunitats autònomes, es desconeix l’estat dels espais de la xarxa Natura  2000 a Catalunya.

3. Es constata una manca creixent de transparència pel que fa als indicadors instrumentals (outputs) dels espais naturals protegits. Concretament, en relació als pressupostos, inversions i personal, entre el 55 % i el 68 % dels parcs naturals (la figura de protecció més significativa a l’Estat) no han facilitat dades als autors de l’Anuari.
4. Les dades disponibles indiquen que els espais naturals protegits han patit una fortíssima reducció de personal i pressupostos respecte sis anys enrere. El personal s’ha reduït, en conjunt, entorn del 65 %. Les inversions en els parcs nacionals s’han reduït un 45 %. I en els pocs parcs naturals que han facilitat dades d’inversions (que deuen ser els que estan més ben dotats) s’ha reduït quasi el 50 %.

Les dades de pressupostos i personal no s’ofereixen desagregades per comunitats autònomes, de manera que es desconeix la situació de Catalunya. Només es faciliten dades comparatives d’inversions en parcs naturals, i en aquest cas Catalunya forma part de grup de la cua, és dir, de les comunitats que menys recursos econòmics hi destinen, menys de 15 €/ha l’any 2012

El cas del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, destaca per ser el que menys inversions va rebre el 2012 de tots els parcs nacionals de l’Estat, amb gran diferència respecte la resta.

Cal que la nostra societat conegui la greu situació que pateixen els espais naturals protegits i els efectes negatius que té en la conservació del patrimoni natural comú. Urgeix impulsar accions creatives  des de la societat civil, para posar  remei a aquesta greu situació, abans de que augmentin les pèrdues irreversibles.