Més de 70 entitats, col·legis professionals i universitats demanen un canvi de polítiques per aturar el deteriorament del patrimoni natural català
Els experts van posar de manifest, en una jornada celebrada dissabte a l’IEC, la degradació d’elements importants del patrimoni natural del país.
El patrimoni natural constitueix un component essencial de la identitat de Catalunya, de la salut del territori i de la societat, i una font de serveis i oportunitats, de llocs de treball i d’activitat econòmica. Tot i això, les retallades del pressupost destinat a la gestió del medi natural, l’incompliment d’obligacions i disposicions legals o el desmantellament de les polítiques de conservació del patrimoni natural, entre d’altres, han portat Catalunya a una situació insòlita: si, fa vint anys, Catalunya destacava en positiu en el context espanyol quant a les polítiques de conservació del patrimoni natural, ara és a la cua en aspectes com el normatiu, la planificació i gestió i el compliment de la normativa vigent.
El resultat: en els darrers anys, s’han perdut o degradat fortament elements importants del patrimoni natural del nostre país. En són un exemple la pèrdua d’ocells d’hàbitats esteparis, del corall en els hàbitats marins o la gestió dels Parcs Naturals. Els impactes en el medi natural han provocat, també, impactes negatius econòmics i socials, a més d’una pèrdua d’oportunitats de futur per a les poblacions locals més vinculades.
Malgrat la difícil situació econòmica actual, però, la situació es pot reconduir: s’han d’aturar i corregir amb urgència les polítiques que menen al deteriorament del patrimoni natural del país, perquè això no suposi una debilitat per al país que volem i les generacions que vindran.
És el que reclamen una setantena d’entitats naturalistes i ecologistes, universitats i col·legis professionals, que per primera vegada s’han unit en defensa del patrimoni natural. Junts, han elaborat la Declaració a favor del patrimoni natural de Catalunya, que exigeix, entre d’altres coses, que s’aturi el desmantellament de les polítiques de conservació del patrimoni natural; que es mantinguin o recuperin, quan s’escaigui, els programes de recerca i de seguiment del patrimoni natural; concentrar, per raons de coherència i eficàcia, les competències sobre gestió i planificació del patrimoni natural en un sol departament del Govern de la Catalunya. D’aquesta manera, l’acció política sobre el patrimoni natural es podria coordinar millor amb les diferents polítiques sectorials que incideixen sobre aquest patrimoni i que, sovint, se’n beneficien.
La Declaració es va presentar dissabte passat, 29 de març, a l’Institut d’Estudis Catalans, en el marc de la jornada «La conservació del patrimoni natural de Catalunya, problemàtica, anàlisi i oportunitats». En la jornada, a la qual van assistir-hi cent-trenta experts i representants d’entitats, van presentar-se deu ponències que van servir per analitzar els reptes de la conservació de deu àmbits clau del patrimoni natural de Catalunya. Per mitjà d’exemples, es van posar de manifest els efectes negatius que han tingut el retrocés de les polítiques de conservació del medi natural, especialment la forta retallada de recursos econòmics i d’equips humans que s’hi destinaven.
Defensa del Patrimoni Natural a Catalunya 