Declaració

LES ENTITATS I PERSONES SOTASIGNADES

PREGONAMENT PREOCUPADES:

–  El desmantellament de les polítiques de conservació del patrimoni natural de Catalunya, que entre 2008 I 2014 va traspassar totes les línies vermelles, tal com ja varem denunciar el 2014, i que, des d’aleshores, encara no s’han recuperat els mínims indispensables.

–  El greu incompliment d’obligacions i disposicions legals (com directives europees o plans de conservació d’espècies) que fan referència a la conservació del patrimoni natura de Catalunya l[1].

–  La insuficiència dels pressupostos destinats a les polítiques de conservació de la natura, que sempre han estat insuficients i ara encara estan per sota dels que s’hi havien destinat 10 anys enrera, quan els reptes actuals són molt més greus. [2]

–        L’afectació negativa de la gestió dels espais naturals protegits adscrits a la Generalitat, o gestionats per consorcis dels quals la Generalitat formava part, que han patit la reducció dels equips gestors, la dràstica retallada o eliminació dels serveis d’informació i educació ambiental, i de les brigades de manteniment, anys sense inversions, etc, que ha afectat també els centres de recuperació de fauna salvatge i a les polítiques de protecció de les espècies.

–  L’absència de gestió conservacionista dels espais naturals marins i la seva biodiversitat (amb comptadíssimes excepcions) així com la poca atenció atorgada als invertebrats, tant terrestres com aquàtics, i a alguns dels grups de les anomenades plantes inferiors i fongs.

– L’evidència d’una tendència de pèrdua continuada de biodiversitat a Catalunya. El Living Planet Index, basat en el seguiment de les tendències poblacionals d’espècies vetebrades i invertebrades representatives, va mostrar que, entre 2002-2016, s’havia produït una disminució del 22% de les poblacions de les 258 espècies de vertebrats i invertebrats avaluades.

– Les evidències d’empitjorament i de pèrdues, a voltes irreversibles, de patrimoni natural (geòtops, geozones, espècies, hàbitats, paisatges), ja identificades en l’avaluació de l’efectivitat del sistema d’espais naturals protegits de 2004[3], fins i tot a l’interior d’espais naturals de protecció especial. I això, en un moment que la freqüentació turística ha assolit màxims històrics, amb una sobrefreqüentació del medi natural que requeriria una gestió adequada a la capacitat de càrrega.

–  Les tendències negatives en indicadors clau del medi natural de Catalunya, que han palesat els dos informes publicats per la Institució Catalana d’Història Natural el 2010 i 2013, avalats per la millor informació científica disponible[4] [5].

–  L’escàs ressò que han tingut els informes del Consell de Protecció de la Natura[6] en les polítiques de gestió i conservació del patrimoni natural del govern de Catalunya i, en particular, els darrers informes i mocions sobre la gestió dels espais naturals protegits i la protecció de les espècies.

–  La supressió de programes de recerca i de seguiment del patrimoni natural, cosa que dificulta o impedeix avaluar les tendències i l’impacte de les polítiques públiques que hi incideixen i la manca de transparència informativa sobre l’estat i les tendències de la biodiversitat i el patrimoni natural del país i dels efectes que l’activitat econòmica de Catalunya té en la biodiversitat global.

–  La falta de reconeixement de les enormes oportunitats socials i econòmiques que el patrimoni natural comporta, i l’absència d’estratègies i accions efectives per a desplegar-les.

CONSIDEREN QUE

Davant del deteriorament continuat del patrimoni natural i la pèrdua de biodiversitat, que constitueixen una amenaça a la sostenibilitat del país i el benestar de la nostra societat:

– S’ha de reconèixer el patrimoni natural com un component essencial de la identitat del nostre país, de la salut del territori i de la societat, i com una font de serveis (ecosistèmics) i d’oportunitats, de llocs de treball i d’activitat econòmica. I en conseqüència:

– S’han d’impulsar amb urgència polítiques que permetin aturar el declivi de la biodiversitat i el deteriorament continuat del patrimoni natural del país, perquè la pèrdua de ‘capital natural’ no suposi una feblesa per al país que volem i les generacions que vindran.

– Cal millorar l’actual model de la governança, tal com es va proposar a la jornada Els reptes d’una nova cultura del patrimoni natural a Catalunya, celebrada el maig de 2017, per fer-la més participativa, equitativa, justa i efectiva, d’acord amb els principis de la bona governança internacionalment acceptats [7].

–  Es pot reconduir la situació si s’actua amb responsabilitat, fermesa i visió de futur, i atenent als compromisos legals que no es poden defugir, tot recordant que, com apunten diversos estudis europeus, no actuar en la conservació de la natura és una opció més cara i més arriscada que no pas invertir-hi adequadament.

Per tot plegat RECLAMEN AL GOVERN DE CATALUNYA

  1. Impulsar vigorosament les polítiques de conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural, mesurar anualment el pressupost que s’hi destina, en totes les unitats, i retre’n comptes regularment amb transparència a la societat.
  2. Recuperar, i enfortir quan s’escaigui, els programes de recerca i de seguiment de la geodiversitat i la biodiversitat que han de permetre avaluar-ne l’estat i mesurar regularment l’efectivitat de les polítiques públiques que hi incideixen, i fer-ne públics els resultats anualment.
  3. Reagrupar les competències sobre gestió i planificació del patrimoni natural amb la resta de competències ambientals en un únic departament responsable de les polítiques ambientals, i reconèixer el caràcter transversal i de les polítiques de patrimoni natural i el caràcter prevalent que la conservació del patrimoni natural ha de tenir respecte les polítiques sectorials que més hi incideixen
  4. Tramitar, aprovar i aplicar, amb la màxima urgència, les dues eines legals bàsiques per poder conservar el patrimoni natural, la Llei de la Biodiversitat i del Patrimoni Natural i la Llei de creació de l’Agència de patrimoni natural de Catalunya, i posar al dia la normativa actualment existent, ja que en bona part ha quedat desfasada.
  5. Impulsar la consolidació de l’Agència de patrimoni natural, com administració pública moderna i eficaç, que superi les gravíssimes disfuncions actuals, i dotar-la de l’estructura, el sistema de governaça, els equips humans i els mitjans econòmics necessaris per garantir-ne la màxima l’efectivitat.
  6. Aplicar l’Estratègia Catalana del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya, recentment aprovada pel govern per donar compliment als acords del Conveni de la Diversitat Biològica de 1992, les Directives Europees i les lleis estatals a Catalunya relacionades.
  7. Impulsar la consolidació de la infraestructura verda del país, entesa com a xarxa d’àrees naturals i seminaturals, planificada i gestionada per garantir la prestació dels serveis ecosistèmics i el manteniment dels processos ecològics, especialment la connectivitat ecològica i paisatgística, i per oferir espais alternatius pel lleure en el medi natural, més propers on viu la major de la població.
  8. Millorar l’accés a la informació, la participació i la justícia en matèria de medi ambient, per a la ciutadania i les organitzacions socials, dotant a la fiscalia de medi ambient dels mitjans indispensables per poder fer front als delictes ambientals greus i activar les mesures disciplinàries contra les infraccions greus a la conservació del patrimoni natural.

Barcelona, primera lluna plena d’estiu, 28 de juny de 2018

 

 [1] Ecologistes en Acció, 2012. Degradació de les polítiques de conservació de la biodiversitat a Catalunya, 2012.

[2] Living Planet Index – Catalunya, amb 258 espècies indicadores (vertegrades I invertebrades). Evolució entre 2002-2016.  Institut Ornitològic de Catalunya, Museu de Granollers i Associació Herpetològica Espanyola (primer càlcul realitzat l’any 2017)

[3]La publicació completa, amb totes les dades, exemples i recomanacions, fou publicada el 2008 per la Institució Catalana d’Història Natural a Protegits, de fet o de dret? Primera avaluació del sistema d’espais naturals protegits de Catalunya

[4] Institució Catalana d’Història Natural, 2010Informe de l’estat i les tendències del medi natural a Catalunya. 2010.

[5] Institució Catalana d’Història Natural, 2013. Informe sobre l’estat i les tendències del medi natural a Catalunya 2013.

[6] Relació de les mocions i els informes emesos pel .

[7] Defensa del Patrimoni Natural a Catalunya, 2017. Els reptes d’una nova governança del patrimoni natural a Catalunya.

Anuncis