Estat i tendències dels espais naturals protegits de Catalunya

Estat i tendències dels espais naturals protegits de Catalunya, en el context espanyol, a partir de l’Anuario 2013 del estado de las Áreas Protegidas de España 

L’Anuario 2013 del estado de las Áreas Protegidas de España  que s’acabade presentar, elaborat per l’Oficina tècnica d’EUROPARC-Espanya a partir de les dades facilitades per les administracions públiques responsables de la planificació i gestió dels espais naturals protegits, cal destacar quatre fets molt preocupants:

1. Malgrat el seu tí­tol, no pot aportar cap indicador que permeti saber si l’estat de conservació dels espais naturals protegits de l’Estat ha millorat, empitjorat o s’ha conservat estable. Tanmateix, les fortes tendències d’empitjorament identificades en els indicadors instrumentals (pressupostos, inversions, personal, etc.) fa pensar el pitjor.
2. Només disposa de dades de l’estat de conservació dels espais inclosos a la Xarxa Natura 2000, i totes elles són molt preocupants:

Pel que fa als hàbitats, el 62 %  tenen un estat de conservació desfavorable o inadequat i només el 12 % tenen un estat de conservació favorable (del 26 % ni tan sols se sap com estan).

Pel que fa a les espècies, la situació és lleugerament millor: 51 % tenen un estat de conservació desfavorable o inadequat, i només el 21 % tenen un estat favorable (del 28 % no se’n sap res).

La conclusió obvia és que la majoria dels espais inclosos en la Xarxa Natura 2000 a l’Estat espanyol no han estat capaços de conservar els hàbitats i les espècies per a les quals es van designar.

Com que aquestes dades només s’ofereixen desagregades per bioregions i no pas per comunitats autònomes, es desconeix l’estat dels espais de la xarxa Natura  2000 a Catalunya.

3. Es constata una manca creixent de transparència pel que fa als indicadors instrumentals (outputs) dels espais naturals protegits. Concretament, en relació als pressupostos, inversions i personal, entre el 55 % i el 68 % dels parcs naturals (la figura de protecció més significativa a l’Estat) no han facilitat dades als autors de l’Anuari.
4. Les dades disponibles indiquen que els espais naturals protegits han patit una fortíssima reducció de personal i pressupostos respecte sis anys enrere. El personal s’ha reduït, en conjunt, entorn del 65 %. Les inversions en els parcs nacionals s’han reduït un 45 %. I en els pocs parcs naturals que han facilitat dades d’inversions (que deuen ser els que estan més ben dotats) s’ha reduït quasi el 50 %.

Les dades de pressupostos i personal no s’ofereixen desagregades per comunitats autònomes, de manera que es desconeix la situació de Catalunya. Només es faciliten dades comparatives d’inversions en parcs naturals, i en aquest cas Catalunya forma part de grup de la cua, és dir, de les comunitats que menys recursos econòmics hi destinen, menys de 15 €/ha l’any 2012

El cas del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, destaca per ser el que menys inversions va rebre el 2012 de tots els parcs nacionals de l’Estat, amb gran diferència respecte la resta.

Cal que la nostra societat conegui la greu situació que pateixen els espais naturals protegits i els efectes negatius que té en la conservació del patrimoni natural comú. Urgeix impulsar accions creatives  des de la societat civil, para posar  remei a aquesta greu situació, abans de que augmentin les pèrdues irreversibles.

El bosc centenari de Bagues de Riu, al Parc Natural del Cadí-Moixeró, a punt de ser talat.

Les entitats signants, desconcertades per l’incompliment del mandat del Parlament de Catalunya 6 mesos després d’aprovar-se.

(Per adhesions aneu al final de la pàgina)

Les entitats signants de la Declaració a favor del Patrimoni Natural de Catalunya i altres entitats del país volem mostrar el nostre desconcert davant la imminent tala d’un dels darrers boscos centenaris de Catalunya, el bosc de Bagues de Riu al Parc Natural del Cadí-Moixeró. Ens sorprèn que s’hagi subhastat la fusta d’aquesta emblemàtica avetosa amb exemplars d’entre 140-160 anys.

Bagues de Riu és una de les avetoses més madures i de major interès científic del país. És inclosa a l’Inventari de Boscos Singulars de Catalunya elaborat pel CREAF per encàrrec de la Generalitat de Catalunya entre 2008-2011. Aquest bosc centenari podria ser tallat en un dels seus rodals en els propers dies.

El 7 de maig passat al Consell Comarcal de la Cerdanya, amb presència de representants de l’Oficina Comarcal del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, segons la nota de premsa, es va subhastar la tallada de 800 m³ de fusta d’avet a la Muntanya de Riu 79-L, en el rodal 23d. Aquest rodal forestal, d’un valor patrimonial excepcional, és de propietat pública i es troba a l’interior del Parc Natural del Cadí-Moixeró. La subhasta es va fer tot i l’informe desfavorable de l’òrgan gestor del Parc Natural.

Els 292 boscos inclosos en l’Inventari de Boscos Singulars de Catalunya cobreixen només 3.201 ha, i entre ells s’hi troben els darrers boscos centenaris de Catalunya. L’inventari de Boscos Singulars representa només un 0’3 % de la superfície forestal de Catalunya i només el 0,01 % dels boscos que es troben dins d’espais naturals de protecció especial (com és aquest parc natural) formen part d’aquest Inventari selecte. I és una d’aquestes joies forestals, de valor natural i científic excepcional, la que ara es vol destruir.

En cap cas es qüestiona la necessitat de la gestió forestal sostenible. És imprescindible per al maneig dels boscos del país, que a més poden generar oportunitats d’ocupació i de desenvolupament al territori, a banda de la seva utilitat per a la prevenció d’incendis. Es tracta de no perdre els darrers boscos centenaris que queden a Catalunya i que són un patrimoni de primer ordre del país.

Es vol tallar un altre dels darrers boscos centenaris i de més valor natural i científic de Catalunya, en contra del mandat del Parlament de Catalunya i de l’informe del Parc Natural on es troba situat.

Arran de situacions similars, l’any passat es van convocar les II Jornades per Preservar els Boscos Madurs de Catalunya (març de 2013). Les seves conclusions van ser assumides , per unanimitat , pel Parlament de Catalunya i la moció del 2 de febrer de 2014 instava el Govern, entre altres coses, a “evitar que es talli cap més bosc singular dels inclosos en l’Inventari de Boscos Singulars de Catalunya”.

Atenent aquestes raons, les entitats signants sol·licitem:

1. Que el Departament d’Agricultura de la Generalitat, el Consell Comarcal de la Cerdanya i l’Ajuntament de Riu paralitzin urgentment el procediment pel que fa a aquest sector, de manera que s’eviti la tala d’aquest rodal de bosc centenari. La resta de sectors inclosos en aquesta subhasta no cal que es vegin afectats per la paralització. Es tracta d’un cas molt greu:
   • un bosc centenari singular dins d’un Parc Natural, 
   • un bosc de titularitat pública,
   • i s’actua en contra de l’informe del Parc Natural de Cadí-Moixeró que es fonamenta en la normativa vigent al parc natural.
2. Que el Departament d’Agricultura procedeixi a revisar les subhastes de boscos públics en curs o ja adjudicades i paralitzar-les en el cas que incloguin boscos de l’Inventari, excloent-ne la seva explotació.
3. Que la  Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat acompleixi el mandat del Parlament de Catalunya en la seva Moció 83/X sobre les polítiques de conservació i gestió del medi natural.
4. Que instrumenti urgentment les mesures necessàries perquè no es talli ni es produeixi cap més subhasta dels boscos inclosos en l’Inventari de Boscos Singulars de Catalunya.
5. Que es depurin les responsabilitats tècniques i polítiques que han permès aquesta situació.

Entitats signants

• 1. Acciónatura
  2. APNAE (Associació d’Amics del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà)
  3. ARRAN Cerdanya
  4. Asociación para la Conservación del Urogallo (ACU)
  5. Associació Boletaire Independent
  6. Associació Centre d’Educació Ambiental Alt Ter
  7. Associació Filosofia de la Terra i les Cultures
  8. Associació Naturalistes de Girona
  9. BIOSFERA, Associació d’Educació Ambiental
  10. Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius CEPA-EdC,
  11. Centre per la Sostenibilitat Territorial
  12. Col·legi de Biòlegs de Catalunya
  13. Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny
  14. DEPANA
  15. DEPANA, Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural
  16. Ecologistes en Acció
  17. Federació Ecologistes de Catalunya (EdC).
  18. Fundació World Nature
  19. GEDENA-RIPOLLÈS
  20. Grup Ecologista Les Agulles
  21. Grup STENELLA pel coneixement, difusió i protecció del medi natural
  22. IAEDEN-Salvem l’Empordà
  23. Institució Catalana d’Història Natural ICHN,
  24. Institut de Medi Ambient, UdG
  25. IPCENA
  26. associació per a la defensa del patrimoni natural de Manresa
  27. Natura Maresme
  28. Obrador del Tercer Sector Ambiental
  29. SCEA, Societat Catalana d’Educació Ambiental
  30. SEO/BirdLife
  31. Societat Catalana de Geografia
  32. Societat Geològica d’Espanya
  33. Xarxa de Custòdia del Territori, XCT

MANIFEST COMPLET: Avetosadelriu _ boscos singulars_nota depremsa entitats (1)

Informació Addicional

Nota de premsa “Subhasta de fusta a la Cerdanya”, del 7 de maig

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=265292&idioma=0&departament=5&canal=6

Moció 83/X del Parlament de Catalunya, sobre les polítiques de conservació i gestió del medi natural, del 27 de febrer de 2014. Vegeu la pàgina 21 del següent document:

Feu clic per accedir a 10b272.pdf

Per si us hi voleu adherir:

Nom(necessari)

Comentari

Envia

Δ

Entrevista a Josep Maria Mallarach

Entrevista realitzada pel diari ARA al portaveu del sector científic de la comissió en defensa del Patrimoni Natural a Catalunya.

Josep Maria Mallarach: “La Generalitat no assumeix les seves responsabilitats en els espais protegits”

Josep Maria Mallarach, representant de la Institució Catalana d’Història Natural, va comparèixer dimecres al Parlament per defensar la Declaració a favor del patrimoni natural de Catalunya. El sector reclama canvis urgents al Govern.

La declaració alerta del desmantellament de les polítiques de conservació del patrimoni natural. Quines línies vermelles s’han superat?

L’afebliment o l’eliminació de recursos, i fins i tot la manca de coordinació entre administracions, ha fet que espais naturals que estaven protegits a la pràctica hagin empitjorat. La preocupació no és només per les retallades o per la pèrdua de llocs de treball directes i indirectes, sinó que aquests fets han comportat pèrdues en el patrimoni natural de Catalunya. Quan parlem de natura, els cicles són molt diferents dels cicles humans. Si es destrueix un bosc madur, un exemple de pèrdua que s’ha produït en els últims anys a Catalunya, no es pot recuperar en dos o tres segles, i és probable que es produeixi una pèrdua de biodiversitat que afectarà una colla de generacions. No només denunciem les retallades, sinó els seus impactes negatius en el patrimoni natural.

No és un problema només de retallada de recursos. ¿També fallen conceptes de gestió?

De retallades n’hi ha hagut en tots els nivells administratius. A la direcció general de Medi Natural i Biodivesitat, les tisorades han estat de fins al 60% del pressupost. Quina traducció ha tingut en els espais protegits? En alguns casos, l’equip ha desaparegut i s’ha passat de tenir gestió activa a no tenir cap gestió. O s’han conservat equips molt reduïts, que han perdut els serveis d’informació i les brigades de manteniment dels espais, que reben un nombre importantíssim de visitants. El flux de visitants no ha minvat amb la crisi sinó que ha augmentat. I, simultàniament, s’han desmantellat o reduït a una estructura de mínims les dotacions de manteniment i gestió d’aquests espais.

Hi ha sobrefreqüentació de la natura. No s’actua en conseqüència?

No. I això ho podem afirmar amb seguretat. El conjunt d’espais naturals protegits de Catalunya s’han avaluat una sola vegada. No es va fer des del Govern sinó des de la Institució Catalana d’Història Natural. Fa deu anys vam fer públics els resultats de la primera i única avaluació que s’ha fet de l’efectivitat del sistema d’espais protegits a Catalunya. No hi ha cap espai protegit a Catalunya, dels que tenen gestió activa, que reti comptes dels resultats que aconsegueix. Cap ho ha fet. La llei d’espais naturals de Catalunya, del 1985, estableix l’obligatorietat de retre comptes al Parlament una vegada a l’any de l’estat d’aquests espais naturals. Això no s’ha fet. No es fa un seguiment per veure si es conserva el que legalment s’ha decidit que es conservaria. Fa deu anys, quan vam fer l’avaluació, entre un 30% i un 50% dels espais protegits havien empitjorat el grau de conservació. Què deu haver passat en aquests últims anys, en què els pressupostos d’inversió en aquests espais protegits han quedat reduïts a zero? És fàcil concloure que, si hi ha hagut una reducció important dels mitjans, la conservació ha empitjorat.

Hi ha deixadesa del Govern?

No assumeix les responsabilitats que li pertoquen. La major part dels espais protegits, aproximadament el 80%, estan adscrits a la Generalitat; un altre percentatge d’un 15% depèn de la Diputació de Barcelona, i una última part està gestionada per consorcis municipals amb participació de la Generalitat i per fundacions privades. La major part de responsabilitat, així com les competències, és de la Generalitat.

¿S’ha desenvolupat prou el marc legal a Catalunya?

Catalunya té unes mancances des d’un punt de vista legal molt importants. L’any 1992 s’aprova a Rio de Janeiro el conveni de les Nacions Unides sobre la diversitat biològica, que va ser ratificat l’any següent per l’estat espanyol. Catalunya no ha modificat el seu marc legal des d’aleshores. La llei d’espais naturals que tenim a Catalunya és del 1985. I cal reiterar que Catalunya té competències executives en aquesta matèria. La Generalitat hauria d’haver actualitzat el marc legal, amb l’aprovació i aplicació d’una llei de la biodiversitat i de patrimoni natural i una estratègia catalana de conservació de la biodiversitat. Ha estat un compromís de la majoria dels governs que hi ha hagut des del 1992 fins ara, però sempre han quedat guardats en un calaix. La situació actual és un marc legal obsolet, que no dóna resposta ni als convenis internacionals ni a les directives europees, i que crea unes dificultats afegides a les administracions i als particulars.

El sector es queixa de la supressió de molts programes de recerca i de seguiment del patrimoni natural. Quines conseqüències pot tenir?

El que ha augmentat és la ignorància. Les polítiques de conservació del patrimoni s’haurien de basar sempre en el coneixement de la realitat. I si es desconeix com s’empitjora, de quina manera s’hi pot donar resposta? Els programes de seguiment del patrimoni són importantíssims. Els representants científics en els organismes responsables de la conservació del patrimoni natural, per exemple les juntes rectores dels parcs, estem avorrits que no ens facin cas. La immensa majoria dels informes i recomanacions del Consell de Protecció de la Natura (Moció CPN_2009), organisme assessor del Govern, han estat ignorats o desestimats.

Demanen reagrupar les competències sobre gestió i planificació del patrimoni natural amb la resta de competències ambientals en un únic departament.

No hauríem fet aquesta petició si sabéssim que la coordinació entre departaments és fluïda. L’evidència és que la separació ha fet augmentar les disfuncions. No conec cap país del món que tingui una estratègia de destrucció de la biodiversitat. Però, en canvi, globalment estem perdent biodiversitat i empobrint el capital natural. Per què passa? Aquestes pèrdues són efectes col·laterals de polítiques sectorials. Efectes no desitjats d’altres polítiques, ja siguin agràries, energètiques o d’infraestructures. No es fa una feina que generi resultats positius.

Article de Joan Serra redactor del diari ARA.