Manifest SOS Costa Brava

El passat mes d’agost es va presentar el manifest #SOScostabrava que és un crit d’alerta a la societat catalana, al conjunt de municipis i Ajuntaments del litoral gironí i al Govern de la Generalitat de Catalunya davant l’allau d’amenaces que planen sobre el medi ambient, el paisatge i la qualitat de vida a la Costa Brava.

Trobareu més informació a la web: www.soscostabrava.cat

Anuncis

Carta enviada a la Ministra per la protecció del corall vermell a la Costa Brava

Podeu trobar tota la informació (carta, suports,…) i adherir-vos en el bloc:  https://protegerelcoralrojo.wordpress.com/

Dª Isabel García Tejerina
Ministra de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente
Pº Infanta Isabel, 1-1ª Plta
28071 Madrid

Estimada Ministra Isabel García Tejerina,

Recientemente hemos tenido constancia de que el Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente (MAPAMA), al que usted representa, ha adjudicado 12 autorizaciones de pesca para la extracción y venta de coral rojo (Corallium rubrum) en aguas de Cataluña [[1],[2]]. Se trata de una actividad extractiva inadmisible puesto que el último informe científico disponible sobre el estado de las poblaciones de coral rojo en aguas de Cataluña considera que el 90% de las poblaciones de coral en estas aguas (tanto en aguas interiores como exteriores) están en un estado de conservación crítico [[3]].

En dicho informe se afirma, además, que la mayoría de las poblaciones se pueden considerar ecológicamente extintas, por lo que la comunidad científica recomienda con carácter de urgencia el cierre de la pesquería de coral rojo mediante el establecimiento de una moratoria de 20 años ampliable. Por otro lado, dada la situación de sus poblaciones, en el 2015 esta especie fue incluida en la lista roja elaborada por la IUCN en la categoría “En peligro de Extinción” [[4]]. Estos motivos impulsaron a la Generalitat de Catalunya, mediante la Orden ARP/59/2017, de 7 de abril, la suspensión temporal de dicha pesquería durante 10 años (concretamente hasta el 31 de diciembre de 2027) [[5]].

Así pues, debido el delicado estado de conservación de esta especie, y en base a las recomendaciones científicas, consideramos que la extracción de coral debería estar completamente prohibida en Cataluña. Sin embargo, el MAPAMA -y en concreto la Secretaría General de Pesca (SGP) conocedora de la situación de las colonias de coral rojo y, de manera general, del elevado grado de sobreexplotación de los recursos pesqueros en el Mar Mediterráneo-, en lugar de apoyar y ampliar las medidas de gestión propuestas en la Orden aprobada por la Generalitat ha preferido decantarse por otorgar nuevas licencias.

Cabe destacar que la decisión por parte de la comunidad autónoma de Cataluña de establecer una moratoria a la pesca de coral rojo (una prohibición que, dicho sea de paso, debería expandirse a otras zonas del Mediterráneo), va en la misma línea que la Comunidad internacional vía las recomendaciones vinculantes de la Comisión General de Pesca del Mediterráneo (CGPM) para la explotación sostenible del coral rojo [[6]], así como otras reglamentaciones internacionales (e.g. Convenio de Barcelona) que buscan favorecer la persistencia de esta especie en el Mediterráneo. Por lo que resulta claramente inadmisible que el MAPAMA, en lugar de apoyar la recuperación de una especie emblemática y de gran importancia ecológica como el coral rojo, dinamite los esfuerzos realizados tanto a nivel regional como internacional.

Por otro lado, el informe científico de 2017 ya indicaba que las poblaciones de coral rojo de la costa catalana no podrían soportar la presión de pesca actual, sin que se ponga en peligro su persistencia [3]. Sin embargo, en este aspecto, el MAPAMA también ha hecho caso omiso de las recomendaciones científicas incrementando el esfuerzo pesquero.

Concretamente, tras la entrada en vigor de la Orden ARP/59/2017, de 7 de abril, el número de licencias pasó a ser de 5 mientras no finalizase la campaña, y posteriormente se establecía la prohibición de pescar coral rojo hasta 2027. Sin embargo, la Orden APM/1101/2017, de 2 de noviembre, ha incrementado el número de autorizaciones en la zona 1 (Cataluña) hasta 12, con una vigencia de dos años. Aumentando el esfuerzo pesquero en más del doble (con respecto a la Orden del 7 de abril). Omitiendo el consejo científico que alerta del grave estado de las poblaciones de coral rojo y la urgencia de establecer una moratoria.

Así mismo queremos resaltar que en la Orden APM/1101/2017, de 2 de noviembre, el Gobierno menciona la moratoria establecida en el litoral de Cataluña por parte de la Generalitat de Catalunya indicando que “Ésta veda, de conformidad a lo regulado por la Disposición adicional segunda del Real Decreto 629/2013 de 2 de agosto, se extiende, mediante la aprobación de esta Orden de manera perpendicular desde las aguas interiores a las exteriores contiguas o adyacentes.”

Dicha Orden prosigue en la Disposición segunda: “(…), se establece en aguas exteriores colindantes con las aguas interiores de Cataluña una veda para la captura del coral rojo, con la misma vigencia que las autorizaciones que se concedan, en el espacio geográfico que a continuación se expone: Aguas exteriores al norte del paralelo de Cabo Bagur en 41º 56’ 90 de latitud norte, hasta la frontera con Francia.”

Las organizaciones aquí firmantes no entendemos por qué se determina la extensión de la veda de manera perpendicular hacia aguas exteriores. De hecho, se trata del primer documento legislativo relacionado con este tema en el que se incluye el término perpendicular. Consideramos que dicho término se ha introducido de manera intencionada para favorecer los intereses de un pequeño colectivo que extrae un recurso altamente sobreexplotado y cuya actividad conlleva graves repercusiones ambientales.

De no utilizarse la condición de perpendicularidad, la prohibición de extraer coral rojo se aplicaría a todas las aguas contiguas o adyacentes, puesto que, según la Real Academia Española, estas aguas corresponden a: Zonas que están tocando otras zonas y Zonas situadas en la inmediación o proximidad de algo, respectivamente.

Sin embargo, al incluirse dicha perpendicularidad, la prohibición de extraer coral rojo incluye únicamente las aguas interiores y exteriores de la zona comprendida entre la frontera con Francia y el Cabo de Bagur, en lugar de hacerse extensible al menos hasta la zona del Maresme o más al sur. Un hecho que consideramos muy grave y que demuestra la falta de voluntad por parte del Gobierno central en velar por la recuperación del coral rojo y mostrando una vez más el interés por parte del MAPAMA de defender los intereses de unos pocos individuos, frente al interés del conjunto de la sociedad.

Por otro lado, hace escasos días hemos recibido notificaciones de que se ha observado actividad extractiva de coral en la zona de les “Illes Formigues”, una lugar que las entidades locales llevamos años reivindicando que se declare área marina protegida. Actualmente esta zona forma parte de la Red Natura 2000 “Litoral del Baix Empordà” y extraer coral rojo de esta área de elevado valor ecológico y patrimonial es otro de los hechos que consideramos completamente inadmisibles. Por estos motivos solicitamos a la Ministra que priorice la conservación del medio natural y del interés del conjunto de la sociedad, frente al interés de un pequeño colectivo, y apueste decididamente un cambio de rumbo en la gestión pesquera aumentando los recursos y los medios disponibles para ampliar el conocimiento científico, garantizar un correcto control y aplicación de las normativas vigentes, y en especial de aquellas políticas que permitan la recuperación de los ecosistemas marinos a niveles saludables (en línea con la Política Pesquera Común, la Directiva marco sobre la estrategia marina, la Directiva Hábitats y el Objetivo 14 de Desarrollo Sostenible, entre otros compromisos y leyes vinculantes).

Por último, y aunque no es nuestra intención criminalizar a todo el colectivo, al menos 5 de los 12 coraleros a los que se les ha otorgado recientemente una licencia, han cometido a lo largo de su carrera profesional una serie de infracciones, algunas de carácter muy grave, por los que han tenido que pasar por los juzgados o incluso prisión. Una de estas personas (Jordi B.) ha estado implicada en una trama de robo de piezas arqueológicas, causando un daño irreparable al patrimonio cultural. Otro coralero (Emilio M.) fue condenado a prisión en Italia por haber permitido la imersión de uno de los miembros de su tripulación, miembro que murió mientras extraían el coral en una zona supuestamente prohibida de Sicilia. Otras dos personas (Rafael C. y Pere S.) han sido denunciadas en varias ocasiones por extraer coral de forma ilegal. Finalmente, uno de los más controvertidos (Josep Maria LL.), además de ser un furtivo reincidente con numerosos expedientes por pesca ilegal, cuenta con denuncias por desobediencia y agresiones a la autoridad.

Así pues, en algunos de estos casos se trata de furtivos reincidentes a los que otorga una y otra vez licencias. Concretamente, en el caso de Rafael C. y Pere S., que fueron sancionados en 2014 con una multa e inhabilitados para la pesca de coral durante tres años y medio [[7]], en principio no deberían haber podido cumplir con el punto 1.6 del Procedimiento de autorización para la obtención de licencias para la pesca del coral rojo. Puesto que en dicho punto se especifica que “No se otorgarán autorizaciones a los solicitantes que hayan sido sancionados en el ejercicio de esta actividad por una resolución firme de cualquier Administración pública, en los 24 meses anteriores a la fecha de la presentación de la solicitud” [2]. Por consiguiente resulta incomprensible que en virtud de la Política Pesquera Común y otras normativas y compromisos vinculantes en vigor se permitan hechos de esta índole.

Por todo lo expuesto, las entidades aquí firmantes exigimos que el Ministerio que usted dirige rectifique y derogue las 12 autorizaciones que ha concedido en la zona 1 (Cataluña), para la venta y extracción de coral rojo en aguas exteriores, puesto que las poblaciones explotadas están en grave peligro. Así mismo, por todos los motivos expuestos, solicitamos que amparen ampliamente la Orden ARP/59/2017, de 7 de abril, en la que se establece la suspensión temporal de la pesquería de coral rojo (Corallium rubrum) y amplíe dicha suspensión a toda la costa de Catalunya.

De no ser así, elevaremos este caso a los organismos nacionales e internacionales competentes por incumplimiento por parte del MAPAMA de las leyes vigentes y compromisos vinculantes sobre la conservación del coral rojo y de los ecosistemas coralígenos y marinos, en general.

 

[1] Orden APM/1101/2017, de 2 de noviembre, por la que se convoca el procedimiento de autorización para la extracción y venta de coral rojo [Disponible en el siguiente enlace].

[2] Procedimiento de autorizaciones de pesca de coral rojo. [Disponible en el siguiente enlace].

[3] Garrabou J., Linares C., Montero-Serra I., et al. 2017. Informe sobre el estado de las poblaciones de coral rojo (Corallium rubrum) en las aguas de Cataluña. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Generalitat de Catalunya. 39 pp. [Disponible en el siguiente enlace].

[4] THE IUCN RED LIST OF ANTHOZOANS IN THE MEDITERRANEAN. 2016. International Union for the Conservation of Nature and Natural Resources. [Disponible en el siguiente enlace].

[5] Orden ARP/59/2017, de 7 de abril, por la que se reduce el número de licencias para la pesca de coral rojo (Corallium rubrum) durante la campaña 2017 y se establece la suspensión temporal de la pesquería a partir de la finalización de la campaña de este año. [Disponible en el siguiente enlace].

[6] Resolución legislativa del Parlamento Europeo, de 13 de enero de 2015, sobre determinadas disposiciones aplicables a la pesca en la zona del Acuerdo CGPM (Comisión General de Pesca del Mediterráneo). [Disponible en el siguiente enlace].

[7] https://elpais.com/ccaa/2014/05/09/catalunya/1399650744_730405.html

 

Els boscos i la gent

Sense conèixer els detalls tècnics ni l’argot de l’explotació forestal, la cultura intuïtiva de la gent normal es basa en dos principis bàsics: els boscos són natura i els boscos s’han de gestionar perquè vagin bé.

Doncs a mi em sembla que cauen en una contradicció flagrant. Com poden afirmar que ells (el “sector”) són els que més i millor gestionen el medi natural i després sentir-se amenaçats per un òrgan públic que tindrà la missió d’afavorir aquesta gestió?  S’haurien d’entendre, no? Per què tanta desconfiança?

El sector forestal català és una economia dual: hi ha una minoria d’explotacions que són grans i capitalitzades, organitzades com empreses a la recerca d’una rendibilitat financera; i per altra banda, hi ha una majoria de boscos que són de petits propietaris que no se’n surten, o boscos municipals, o comunals que funcionen amb una altra lògica. Tanmateix, aquella part que té influència sobre l’opinió pública (i sobre el govern) és la primera. En el fons, aquest sector pensa que les mesures de conservació de la natura els poden perjudicar, perquè encara conceben (i practiquen?) la seva activitat forestal productiva com a contraposada a la conservació de la natura. Si és així, estan lluny d’una gestió forestal sostenible i necessiten una reconversió.

Però la gent no ho veu igual. Sense conèixer els detalls tècnics ni l’argot de l’explotació forestal, la cultura intuïtiva de la gent normal es basa en dos principis bàsics: els boscos són natura i els boscos s’han de gestionar perquè vagin bé.

Jo crec que la gent normal té raó i també sé que les entitats de custòdia que es dediquen a conservar els ecosistemes forestals saben posar paraules científiques i tècniques a aquesta intuïció de la gent. I la veritat és que les entitats trobem molts propietaris de boscos que volen explotar-los i conservar-los alhora i que ens demanen assessorament per fer les coses bé; és a dir, per fer un aprofitament econòmic del seu bosc que, a la vegada, millori el seu estat ecològic. Crec que a la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT) coneixem bé aquesta sensibilitat, molt estesa arreu de Catalunya, i la podem representar aquí i en altres llocs. Per a aquesta majoria de propietaris de boscos, una Agència de la Natura no és una amenaça sinó una esperança.

Article publicat a xarxanet.org

Sergi Marí
Economista. Coordinador de la Xarxa de Custòdia del Territori i de la Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya.

Conclusions de la jornada “Els reptes d’una nova governança del patrimoni natural a Catalunya”

I. ACCIÓ DE GOVERN

1.Adquirir consciència política sobre la importància conservar el patrimoni natural, tant per tractar-se d’una infraestructura bàsica del país sense la qual no es pot garantir la qualitat de vida de la societat com per motius de caire ètic i identitari.

2.Reconèixer el caràcter transversal de les polítiques de biodiversitat i patrimoni natural, acabant amb la dispersió institucional dels òrgans encarregats d’aplicar les polítiques ambientals i de patrimoni natural i les pugnes interdepartamentals.

3.Reconèixer el caràcter prevalent que la conservació del patrimoni natural ha de tenir respecte les polítiques sectorials que incideixen més directament en l’aprofitament de recursos naturals i dels béns i serveis ambientals (agràries, forestals, pesqueres, urbanístiques, turístiques, etc.).

II. APLICACIÓ DELS PRINCIPIS DE BONA GOVERNANÇA

4.Reconèixer la importància cabdal que té la qualitat i la vitalitat de la governança, i adoptar, per tant, les mesures per regenerar la governança disfuncional actual per fer-la més participativa, equitativa, justa i efectiva, d’acord amb els principis de la bona governança internacionalment acceptats: integritat, honestedat, equitat, transparència, avaluació i rendició de comptes.

5.Promoure la participació en tots els sectors que poden contribuir a la conservació del patrimoni natural, prioritzant els models cogestionats en la gestió activa dels espais naturals protegits. Endegar i promoure propostes reals, posant en pràctica metodologies participatives inclusives, que tinguin en compte els diferents estadis de participació per acometre propostes amb garanties d’èxit, responent a les realitats del territori i de col·lectius i actors. Crear espais informatius i formatius per a representants i actors d’incidència socioambiental clau.

 III. ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA

6.Garantir l’estabilitat competencial, organitzativa i pressupostària de les polítiques de conservació de la natura, dotant-les d’un caràcter integral i de la màxima capacitat operativa, la qual cosa comporta:

a. Crear amb la màxima urgència una estructura de gestió moderna, eficient, transparent, àgil i mínimament burocratitzada, adscrita al departament de caràcter transversal que agrupi les competències en medi ambient dins de la Generalitat de Catalunya. L’Agència del Patrimoni Natural anunciada en el Parlament de Catalunya pel conseller de Territori i Sostenibilitat pot respondre perfectament a aquest perfil.

b. Diversificar les fonts de finançament de les polítiques de conservació del patrimoni natural, amb impostos finalistes (procedents dels sectors que més es beneficien econòmicament del patrimoni natural i d’aquells processos que més impactes negatius hi generen), dotacions pressupostàries regulars proporcionades als reptes, el foment actiu del mecenatge privat, el pagament per serveis ambientals, o el procedent de sancions per actuacions que malmetin el patrimoni natural. En aquest sentit, cal vetllar perquè el Fons del patrimoni natural creat per la Llei 4/2017 de pressupostos de la Generalitat de Catalunya s’apliqui adequadament.

c. Establir el marc legislatiu i estratègic bàsic i indispensable per aplicar les polítiques necessàries per a la conservació de la natura, actualitzar-lo periòdicament, fer una avaluació regular de la seva efectivitat, tot garantint la transposició efectiva de la normativa europea;

d. Redefinir el model d’organització i gestió dels espais naturals protegits, com a peces clau de les polítiques de conservació de la natura (descentralitzant la gestió dels parcs, amb atribucions polítiques, de gestió i participatives solvents, amb un patró més unificat que en fomenti la cogestió, millori l’operativitat dels seus òrgans, i es guii per l’avaluació de resultats), així com el model de protecció de les espècies, que acumula més dèficits que el de protecció dels espais naturals;

e. Impulsar la infraestructura verda del país, entesa com a xarxa d’àrees naturals i seminaturals, planificada i gestionada per garantir la prestació dels serveis ecosistèmics i el manteniment dels processos ecològics, especialment la connectivitat ecològica i paisatgística.

IV. INTEGRACIÓ DE LA SOCIETAT/REPRESENTATIVITAT/ALIANCES ESTRATÈGIQUES

7.Involucrar les administracions locals en la conservació de la natura, per mitjà d’instruments polítics i econòmics innovadors, com la redistribució pressupostària que consideri els serveis ecosistèmics, models delegats de cogestió, etc.

8.Involucrar els sectors productius (especialment els agraris, forestals i pesquers) i els propietaris, en tant que gestors directes del territori, en la conservació de la natura; i la societat civil, les entitats i la ciutadania en general, tant en l’àmbit urbà com rural, a través d’iniciatives de conservació de la natura com la custòdia del territori o la participació en la gestió d’espais naturals protegits, reforçant els instruments participatius, de voluntariat, etc.

9.Revitalitzar els sistemes de governança comunitaris, vinculats a la conservació del patrimoni natural, especialment en els espais terrestres (alta muntanya) o marins on aquests models siguin més efectius.

10.Informar de manera clara i regular sobre l’estat del patrimoni natural i les seves tendències, implicant-hi els mitjans de comunicació i la comunitat educativa, per fer créixer la consciència i la responsabilitat social envers la conservació de la natura.

El 24 de maig del 2017. Jornada per afrontar els reptes d’una nova governança del Patrimoni Natural

 

El col·lectiu PatNatCat, integrat per representants de més de cent cinquanta organitzacions del món científic, acadèmic, ecologista, social i professional vinculats a la conservació de la natura, va promoure el 2014 la Declaració en favor del patrimoni natural de Catalunya, reivindicant una acció decidida per aturar i revertir el desmantellament de les polítiques de conservació del patrimoni natural del país. La situació que va motivar la Declaració el 2014 ha millorat en alguns aspectes, però segueixen essent vigents la majoria dels requeriments que es plantejaven fa tres anys. És el cas d’alguns aspectes clau de la governança.
Aquesta jornada es planteja per debatre les regles – formals i informals – que regeixen les
relacions entre tots els actors que estan implicats en la conservació del patrimoni natural,
apel·lant principalment al Govern, com a agent clau. Hi participen experts en conservació del patrimoni, en gestió participativa, i representants de l’administració, de partits polítics, d’entitats ecologistes, d’universitats i centres de recerca, i del sector privat.

Descarregueu el programa aquí:

Fulletó jornada Governança

Els col·lectius i organitzacions ambientals de Catalunya reclamem la incorporació d’un Fons per a la defensa del patrimoni natural en els Pressupostos de 2017

Els col·lectius i organitzacions que signem aquest comunicat reclamem la incorporació del Fons per a la defensa del patrimoni natural en els Pressupostos de 2017. Aquest fons, de naturalesa transversal, ha de permetre disposar d’uns recursos econòmics indispensables, vinculats a la implantació d’un nou model de fiscalitat ambiental coherent amb els desitjos i les necessitats de la societat catalana.

Considerem aquest instrument com una necessitat per redreçar la malmesa política de conservació del patrimoni natural de Catalunya i en demanem la seva implantació pels següents motius:

  1. El patrimoni natural de Catalunya és el suport físic del nostre sistema econòmic i social, perquè ens aporta serveis ambientals clau, insubstituïbles, i dels quals en depenem absolutament. Conservar-lo en bon estat ha de ser una prioritat per al país des de totes les perspectives, però especialment des de la salut, social i econòmica.
  2. La infradotació pressupostària i les greus retallades que ha patit aquest àmbit els darrers anys està conduint a Catalunya a una greu pèrdua de biodiversitat, a la degradació i l’abandonament dels espais naturals  protegits i, en conseqüència, a una pèrdua d’oportunitats econòmiques, socials i ambientals per a tot el país.
  3. Considerem que les dotacions que es preveuen assignar al Departament de Territori i Sostenibilitat en l’actual proposta de Pressupostos per a les polítiques ambientals, sobretot les que es destinarien al patrimoni natural són del tot insuficients per frenar aquestes tendències negatives.

Per tot això, demanem a tots els grups polítics, i especialment als partits que formen part del Govern, que demostrin la seva sensibilitat i compromís i incorporin el Fons per a la defensa del patrimoni natural de Catalunya en els Pressupostos de la Generalitat per al 2017. Tal com proposa el grup parlamentari CUP-Crida Constituent en la seva proposta d’esmenes als Pressupostos feta pública aquesta setmana.

 

DSC_5868

La FEEC s’adhereix a la declaració

Donem la benvinguda a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya en l’adhesió a la declaració i el compromís en la defensa i recuperació de les polítiques públiques per la conservació del Patrimoni Natural a Catalunya.

descarga

El comunicat on el podeu veure també en la web de la FEEC.

La Junta Directiva de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) va decidir en la seva darrera reunió l’adhesió a la Declaració en Defensa del Patrimoni Natural, que van signar el 2014 centenars d’entitats científiques, col·legis i organitzacions professionals i organitzacions conservacionistes i ecologistes.

Les polítiques públiques de medi ambient, i especialment les de la Generalitat de Catalunya, han patit un gravíssim retrocés en els darrers cinc anys, sota l’excusa de la crisi econòmica. En realitat, el que s’ha fet és una aposta decidida per a retallar la legislació i els requisits de protecció de la natura, incloent recursos econòmics, humans i fent més laxa la legislació o directament incomplint-la. Les entitats impulsores de la Declaració no dubten a parlar de “desmantellament de les polítiques de conservació del patrimoni natural de Catalunya”.

La FEEC, Federació d’Alpinisme i Escalada, reitera amb aquesta adhesió el seu compromís per a la conservació de l’entorn natural del país, els seus ecosistemes, les seves espècies, els seu patrimoni geològic… no s’entendria Catalunya sense la seva extraordinària riquesa i diversitat territorial, i no s’entendria l’enorme potència de l’excursionisme català sense l’estret vincle de respecte i amor cap a un patrimoni natural excepcional.

Fins ara, la plataforma que treballa per aturar i revertir les retallades en conservació de la natura ha tingut el suport i impuls de tres sectors molt importants: el col·lectiu científic, amb Universitats i Centres de recerca; el professional, amb els col·legis professionals de biòlegs, ambientòlegs, geòlegs i geògrafs així com empreses i cooperatives del sector, i l’associatiu, amb organitzacions ecologistes i conservacionistes d’allò més diverses.

Amb la FEEC, es complementa aquest front amb el sector dels usuaris més nombrosos del medi natural: els excursionistes, escaladors, alpinistes… aquells que desenvolupen activitats esportives, professionals o amateurs, a la natura.

Amb aquesta adhesió, la Federació participarà a les reunions d’aquesta plataforma i s’implicarà encara més en la defensa del nostre patrimoni natural, que és important no només pel seu valor econòmic o social, sinó per la seva vàlua intrínseca com a llar de milions d’espècies d’animals i vegetals amb qui compartim el país els humans.

 

CONSERVACIÓ.CAT

conservaciocat

 

Benvolguts/des,

CONSERVACIÓ.CAT som un col·lectiu de professionals de la conservació de la natura de recent creació, constituït inicialment per 80 persones de formació diversa (biòlegs, ambientòlegs, enginyers forestals i agrònoms, geòlegs, geògrafs, arquitectes, economistes…) i que treballem per compte propi o vinculats a l’administració pública, a entitats ambientals, empreses i centres acadèmics.

Les persones que formem aquest col·lectiu estem totalment compromeses amb la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya. El nostre país, malgrat les seves petites dimensions, té un patrimoni natural extraordinàriament ric i divers, i des de CONSERVACIÓ.CAT considerem que hem d’aconseguir convertir-lo, entre tots, en un dels principals actius del país. És a dir, elevar la conservació de la natura i dels serveis ambientals que ens proporciona al nivell de política d’Estat.

Per això, des del col·lectiu hem elaborat el document “La biodiversitat i el patrimoni natural a Catalunya. Estat actual i propostes de futur“. Aquest document és una anàlisi de l’evolució que han patit les polítiques de conservació de la natura al llarg del temps a Catalunya, darrerament amb una tendència tristament regressiva. També inclou, des de l’expertesa i el coneixement profund, les nostres propostes per aconseguir recuperar la presència d’aquestes polítiques i potenciar-les per part del nou govern que surti escollit en les properes eleccions. Clicant aquí podeu descarregar directament el document en pdf.

Estem convençuts que és possible trobar, com passa des de fa dècades en d’altres països moderns, un mínim comú denominador i transversal entre totes les forces polítiques del país, perquè el patrimoni natural no sigui moneda de canvi en cada legislatura, i esdevingui, definitivament, un actiu ambiental, econòmic i social de primer ordre, a l’alçada del seu potencial i la seva importància pels serveis i els béns ambientals que proporciona a la societat i al benestar de les persones.

També us volem dir que CONSERVACIÓ.CAT no vol suplir el paper que poden tenir les institucions i les societats científiques, les entitats ecologistes, els sindicats o els col·legis professionals. Som un col·lectiu de professionals que, des del nostre coneixement pràctic, ens hem proposat contribuir en positiu a reforçar les polítiques de conservació del patrimoni natural a Catalunya. Al bloc http://www.conservaciocat.org podeu trobar més informació sobre què som, què volem i també la llista de membres que fins ara en formem part.

Us volem destacar alguns aspectes que incloem en el document que hem elaborat i que considerem essencials per impulsar una nova política de patrimoni natural per als propers anys, moderna i eficaç; aspectes que poden formar part d’aquest mínim comú transversal del que parlàvem. n aquests:

1) La renovació del marc legal i estratègic vigent, amb l’aprovació de la Llei de la biodiversitat i el patrimoni natural, i de l’Estratègia catalana de conservació i ús sostenible de la diversitat biològica, que inclogui els compromisos i els objectius internacionals i comunitaris en la matèria.

2) La recuperació i el reforç dels recursos i les capacitats de la Xarxa de Parcs de Catalunya, en el marc d’un nou model de gestió del sistema d’espais naturals protegits, que inclogui els consorcis i altres fórmules innovadores de governança, que n’optimitzi les potencialitats i les múltiples oportunitats que pot oferir.

3) El desplegament d’una àmplia agenda de mesures per impulsar la custòdia del territori, conjuntament amb la Xarxa de Custòdia del Territori, on hi tingui cabuda una fiscalitat favorable a la custòdia, la seva integració en el Codi civil de Catalunya, les col·laboracions públic-privades com en el cas dels espais fluvials, i el lideratge de Catalunya en la constitució de la Xarxa europea de custòdia del territori.

4) El disseny, seguint les directrius de la Unió europea, de la Infraestructura verda de Catalunya, per garantir els serveis ambientals dels ecosistemes, juntament amb l’impuls a projectes de restauració ambiental on calgui, per reforçar la trama ambiental des dels espais protegits fins els grans espais verds urbans, creï ocupació i noves oportunitats de desenvolupament en el territori.

Per impulsar aquestes i d’altres polítiques cal un nou model de governança, que en el document es descriu i justifica àmpliament, i que es pot concretar en la constitució d’una Agència del Patrimoni Natural de Catalunya.

Des de CONSERVACIÓ.CAT considerem que les entitats ambientals i el Tercer Sector Ambiental tenen un paper clau en la implementació d’aquestes accions i en el compliment dels objectius comuns, i entenem que moltes de les propostes que fem des del nostre col·lectiu poden ser subscrites per vosaltres.

Per això, si esteu d’acord amb el que plantegem, us convidem a fer-vos vostres els principis subjacents que s’exposen en aquest document, a que li doneu difusió màxima, i a que ens doneu suport des de les vostres entitats, si així ho sentiu us hi podeu adherir a partir del formulari següent:

Ben cordialment,

CONSERVACIÓ.CAT, Col·lectiu de professionals de la conservació de la natura de Catalunya

Barcelona, 13 d’agost de 2015

Editorial diari ARA: La política ambiental: molt per fer

Celebrem des de la comissió aquesta editorial del diari ARA.

Un any després de l’alerta llançada pels ecòlegs, algunes coses es comencen a moure.

Fa poc més d’un any, 450 acadèmics i ecologistes van llançar un crit d’alerta en forma de manifest en defensa del patrimoni natural de Catalunya. Encapçalat per experts com Joandomènec Ros (IEC), Josep M. Mallarach i Jaume Terradas (UAB i CREAF), el document advertia de la greu reculada en la protecció ambiental que ha patit el país per falta de voluntat política, recursos econòmics i educació i per una justícia ineficaç. En un context d’estretors pressupostàries, aquell dur advertiment ha donat fruits modestos, però alguna cosa s’ha mogut.

D’una banda, fruit de la crisi de govern provocada per la sortida dels consellers d’UDC, la conselleria de Territori i Sostenibilitat ha recuperat la gestió dels parcs naturals. El departament d’Agricultura continua conservant, però, les altres tres subdireccions de Medi Natural i Biodiversitat. Aquesta divisió administrativa, denunciada pel manifest, continua distorsionant la política ambiental catalana. El pas, doncs, és positiu però insuficient. D’altra banda, s’han engegat converses per crear una Agència Catalana del Medi Ambient i del Territori, un projecte que hauria de concentrar tot el poder i liderar l’acció governamental. Aquest seria el camí si, efectivament, una agència d’aquesta mena tingués tota la força política i l’aval tècnic. I en tercer lloc, s’han fet passes per promoure el mecenatge en l’àmbit natural amb propostes com la que es vol impulsar al parc volcànic de la Garrotxa. En paral·lel, aquest setembre s’ha previst aprovar la creació d’un altre parc, el de les Capçaleres del Ter i del Freser.

Les coses, per tant, es mouen i ho fan a partir d’un diagnòstic crític assumit també des del poder: no n’hi ha prou fent lleis per protegir el territori si després no hi ha recursos, no hi ha gestió i no es fan complir. De fet, Catalunya té un 60% del territori cobert de massa forestal i un 30% amb algun nivell de protecció, amb 13 parcs naturals (10 dependents de la Generalitat), però això no és suficient per fer una política ambiental eficaç i ambiciosa. Així doncs, toca fer un salt endavant. Ara que el país es reinventa, repensem també de debò quin medi ambient volem tenir.

http://www.ara.cat/premium/politica-ambiental_0_1394860566.html

La política ambiental_ molt per fer (document en PDF)