Resposta al manifest que reclama que s’aturi l’aprovació de la Llei de l’Agència del Patrimoni Natural i la Biodiversitat
Des de la comissió de la plataforma que manté l’esperit de la Declaració en favor del Patrimoni Natural de Catalunya del 2014 (que compta amb l’adhesió de més de 100 entitats ambientals, 20 institucions científiques, la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya ―amb 400 entitats― i 4 col·legis professionals) reiterem els arguments que es van donar a conèixer el 26/5/2017, quan demanàvem al Govern que agilitzés els tràmits per crear l’Agència de la Natura. Els tres motius que fa dos anys justificaven la creació de l’Agència segueixen plenament vigents:
– Disposar d’una estructura de gestió moderna, eficient, transparent, àgil i menys burocratitzada, inspirada en els millors referents europeus i poder disposar d’un organisme propi com altres que ja existeixen, les agències catalanes en l’àmbit de l’Aigua i de Residus;
– diversificar les fonts de finançament per a la conservació de la natura, i
– involucrar els gestors directes del territori i la societat civil, en la governança del patrimoni natural.
L’actual text de la Llei de l’Agència de Patrimoni Natural i la Biodiversitat fa front en aquestes necessitats i, per tant, podria contribuir a atenuar els conflictes ecològics, socials i polítics que, massa sovint, s’han imposat a l’harmonització d’interessos i no han permès que el patrimoni natural de Catalunya es gestioni tenint en compte l’ampli ventall de valors i funcions que li són inherents, i no només els beneficis econòmics que proporciona.
Aquesta preocupació per consensuar interessos, que el manifest per aturar Llei de l’Agència de la Natura aplica a l’àmbit dels boscos, és una preocupació compartida des de PatNatCat, i la fem extensiva i aplicable a tots els altres hàbitats i elements del patrimoni natural -boscos inclosos-.
Des de PatNatCat defensem la gestió sostenible del patrimoni natural, la necessitat de tenir en compte no només les productives o econòmiques, sinó totes les funcions dels ecosistemes, atenent aquells que s’han de preservar, protegir o restaurar. Per aquesta raó reclamem, novament, que es tramiti i s’aprovi la Llei com més aviat millor.
Considerem que la conservació de la natura ha patit sempre a Catalunya un greu dèficit de mitjans i competències; reclamem per tant que l’Agència sigui dotada de totes les competències i mitjans necessaris per fer front als reptes formidables que ha d’encarar, per exemple fomentant la col·laboració amb el Departament de Salut, com ho fan molts altres països avançats.
Compartim, doncs, la preocupació, però diferim de la solució, perquè entenem que sense la creació de l’Agència serà impossible aturar la gravíssima tendència d’empobriment del patrimoni natural i el declivi de biodiversitat -també en els boscos – que pateix Catalunya en les darreres dècades.
Mai com ara, en aquesta situació de pandèmia, s’ha entès tan bé com la natura i tots els serveis que proveeix és la millor salvaguarda del benestar i la salut, de les generacions que vivim i de les que vindran. La fragmentació de polítiques, la prevalença de l’explotació insostenible dels recursos naturals i el menysteniment de la necessitat de conservar la natura com un actiu clau per mantenir la salut col·lectiva ens han dut a la situació alarmant que vivim.
El “conservacionisme extremista” no pot ser la solució, hi estem d’acord, però la crisi sanitària actual (una derivada de la crisis ecològica i climàtica) demostra que hem de superar d’una vegada la visió reduccionista i productivista de la natura, que ha generat uns riscos inassumibles per a la salut no només de la nostra societat, sinó de tota la humanitat.
Atentament,
La Comissió en Defensa del Patrimoni Natural de Catalunya, PatNatCat
(*) Centre de Sostenibilitat Territorial, Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya, Col·legi de Geòlegs de Catalunya, Depana, Ecologistes en Acció, Ecologistes de Catalunya, Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), Institut d’Estudis Catalans, Institut del Medi Ambient – UdG, Naturalistes de Girona, Obrador del 3r Sector Ambiental, Societat Catalana d’Educació Ambiental, Societat Catalana de Geografia, Sociedad Geológica de España, Xarxa de Conservació de la Natura, Societat Catalana d’Ordenació del Territori.
Comunicat de la Plataforma en Defensa del Patrimoni Natural de Catalunya respecte el Pla de protecció del medi natural i del paisatge de l’Alta Garrotxa
Des de la comissió de la plataforma que manté l’esperit de la Declaració en favor del Patrimoni Natural de Catalunya del 2014, que compta amb l’adhesió de més de 100 entitats ambientals, 20 institucions científiques, la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya –amb 400 entitats- i 4 col·legis professionals, es veu amb preocupació el futur del Pla de protecció de l’Alta Garrotxa que es troba actualment en fase d’informació pública.
Volem recordar que l’Alta Garrotxa és un territori designat com a EIN (espai natural protegit) des de 1992, i ZEC (zona d’especial conservació de la xarxa Natura 2000 des de 2006) amb una biodiversitat excepcional. Per alguns grups faunístics és el primer de Catalunya, i segons el Pla d’espais d’interès natural (aprovat el 1992) s’hauria d’haver declarat parc natural, amb reserves naturals al seu interior. En lloc d’això, les retallades del 2011 el van deixar sense quasi equip gestor i amb un pressupost del tot insuficient. El fet que es tracti d’un espai fronterer que limita amb altres espais naturals encara reforça més el seu valor de conservació.
Hem constatat amb gran preocupació que, durant més de trenta anys, quasi cada equip de govern de la Generalitat de Catalunya s’ha compromès a aprovar el pla especial que per llei (llei 12/1985) hauria de tenir l’Alta Garrotxa, i a dia d’avui encara no és una realitat, fet que provoca que es vagin repetint estudis i plans, una i altra vegada, per actualitzar dades, objectius i estratègies, sense que res no s’acabi aprovant
En absència del pla especial que hauria de tenir, l’Alta Garrotxa s’ha regit per unes normes aprovades l’any 1995, que havien de ser transitòries, i que com que han perdurat més de 25 anys, han creat moltes limitacions innecessàries en molts sentits –tant per a la població com per als valors naturals de l’espai- fins a dia d’avui.
A l’Alta Garrotxa, durant els darrers anys s’ha reduït fortament el servei d’atenció al públic (punts d’informació i control accessos), s’han eliminat les activitats educatives i de sensibilització, s’ha perdut la brigada de manteniment, s’han reduït les accions de millora d’hàbitats, s’ha reduït el control d’espècies invasores, s’ha perdut capacitat tècnica per fer seguiments de biodiversitat i direcció, s’ha deixat d’avaluar l’efectivitat de les accions, s’ha reduït la recerca aplicada a la gestió, ha empitjorat l’estat d’espècies de flora necessitades de gestió i ha empitjorat la imatge de l’EIN en les àrees més freqüentades, com Sant Aniol.
La gestió forestal d’aquests últims anys i l’obertura de camins de desembosc, en particular, ha fet desgavells en algunes zones (tant en finques privades com públiques) fins al punt que prop de la meitat dels escassos rodals de boscos madurs inventariats l’any 2004 havien estat tallats el 2014, malgrat tractar-se dels ecosistemes més biodiversos, amb nombroses espècies singulars, amenaçades o en perill d’extinció. Aquesta incoherència i passivitat explica el greu declivi que pateix la biodiversitat, no només a l’Alta Garrotxa, sinó arreu del país, com ha posat de manifest el Living Planet Index publicat l’any passat.
Volem denunciar el fet que en els darrers anys també s’ha perdut la comunicació de sectors de la població abans representats a la Comissió Executiva de l’Alta Garrotxa i al Consell Consultiu de Cooperació, organismes que no s’han reunit des de 2007, cosa que ha desmotivat entitats i persones que participaven i promovien projectes a l’espai natural, en veure com evolucionava el Consorci.
Considerem que és indispensable disposar d’un bon Pla de protecció del medi natural i el paisatge, ja que les Normes especials de protecció i del paisatge de l’Alta Garrotxa creen moltes limitacions innecessàries i absurdes als habitants i propietaris de l’Alta Garrotxa.
Per tot això demanem que:
1) Es convoqui amb urgència la Comissió executiva de l’Alta Garrotxa (que hauria d’haver informat preceptivament el Pla, abans de posar-lo a informació pública), així com el Consell Consultiu, i es cerqui la complicitat dels actors clau.
2) S’impulsi la participació pública, amb la màxima transparència, fins que s’assoleixi l’aprovació del Pla de protecció del medi natural i del paisatge de l’Alta Garrotxa, i que es garanteixi aquesta participació en la futura gestió de l’espai protegit.
3) Es doti l’EIN de l’Alta Garrotxa dels mitjans humans i econòmics indispensables per poder conservar el seu extraordinari patrimoni natural.
4) Es promogui la declaració de les àrees de reserva natural previstes l’any 1992, prioritzant les finques públiques, i afavorint l’establiment d’acords de custòdia amb els propietaris particulars.
La Comissió en Defensa del Patrimoni Natural de Catalunya, PatNatCat
Manifest SOS Costa Brava
El passat mes d’agost es va presentar el manifest #SOScostabrava que és un crit d’alerta a la societat catalana, al conjunt de municipis i Ajuntaments del litoral gironí i al Govern de la Generalitat de Catalunya davant l’allau d’amenaces que planen sobre el medi ambient, el paisatge i la qualitat de vida a la Costa Brava.
Trobareu més informació a la web: www.soscostabrava.cat
Carta enviada a la Ministra per la protecció del corall vermell a la Costa Brava
Podeu trobar tota la informació (carta, suports,…) i adherir-vos en el bloc: https://protegerelcoralrojo.wordpress.com/
Dª Isabel García Tejerina
Ministra de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente
Pº Infanta Isabel, 1-1ª Plta
28071 Madrid
Estimada Ministra Isabel García Tejerina,
Recientemente hemos tenido constancia de que el Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente (MAPAMA), al que usted representa, ha adjudicado 12 autorizaciones de pesca para la extracción y venta de coral rojo (Corallium rubrum) en aguas de Cataluña [[1],[2]]. Se trata de una actividad extractiva inadmisible puesto que el último informe científico disponible sobre el estado de las poblaciones de coral rojo en aguas de Cataluña considera que el 90% de las poblaciones de coral en estas aguas (tanto en aguas interiores como exteriores) están en un estado de conservación crítico [[3]].
En dicho informe se afirma, además, que la mayoría de las poblaciones se pueden considerar ecológicamente extintas, por lo que la comunidad científica recomienda con carácter de urgencia el cierre de la pesquería de coral rojo mediante el establecimiento de una moratoria de 20 años ampliable. Por otro lado, dada la situación de sus poblaciones, en el 2015 esta especie fue incluida en la lista roja elaborada por la IUCN en la categoría “En peligro de Extinción” [[4]]. Estos motivos impulsaron a la Generalitat de Catalunya, mediante la Orden ARP/59/2017, de 7 de abril, la suspensión temporal de dicha pesquería durante 10 años (concretamente hasta el 31 de diciembre de 2027) [[5]].
Así pues, debido el delicado estado de conservación de esta especie, y en base a las recomendaciones científicas, consideramos que la extracción de coral debería estar completamente prohibida en Cataluña. Sin embargo, el MAPAMA -y en concreto la Secretaría General de Pesca (SGP) conocedora de la situación de las colonias de coral rojo y, de manera general, del elevado grado de sobreexplotación de los recursos pesqueros en el Mar Mediterráneo-, en lugar de apoyar y ampliar las medidas de gestión propuestas en la Orden aprobada por la Generalitat ha preferido decantarse por otorgar nuevas licencias.
Cabe destacar que la decisión por parte de la comunidad autónoma de Cataluña de establecer una moratoria a la pesca de coral rojo (una prohibición que, dicho sea de paso, debería expandirse a otras zonas del Mediterráneo), va en la misma línea que la Comunidad internacional vía las recomendaciones vinculantes de la Comisión General de Pesca del Mediterráneo (CGPM) para la explotación sostenible del coral rojo [[6]], así como otras reglamentaciones internacionales (e.g. Convenio de Barcelona) que buscan favorecer la persistencia de esta especie en el Mediterráneo. Por lo que resulta claramente inadmisible que el MAPAMA, en lugar de apoyar la recuperación de una especie emblemática y de gran importancia ecológica como el coral rojo, dinamite los esfuerzos realizados tanto a nivel regional como internacional.
Por otro lado, el informe científico de 2017 ya indicaba que las poblaciones de coral rojo de la costa catalana no podrían soportar la presión de pesca actual, sin que se ponga en peligro su persistencia [3]. Sin embargo, en este aspecto, el MAPAMA también ha hecho caso omiso de las recomendaciones científicas incrementando el esfuerzo pesquero.
Concretamente, tras la entrada en vigor de la Orden ARP/59/2017, de 7 de abril, el número de licencias pasó a ser de 5 mientras no finalizase la campaña, y posteriormente se establecía la prohibición de pescar coral rojo hasta 2027. Sin embargo, la Orden APM/1101/2017, de 2 de noviembre, ha incrementado el número de autorizaciones en la zona 1 (Cataluña) hasta 12, con una vigencia de dos años. Aumentando el esfuerzo pesquero en más del doble (con respecto a la Orden del 7 de abril). Omitiendo el consejo científico que alerta del grave estado de las poblaciones de coral rojo y la urgencia de establecer una moratoria.
Así mismo queremos resaltar que en la Orden APM/1101/2017, de 2 de noviembre, el Gobierno menciona la moratoria establecida en el litoral de Cataluña por parte de la Generalitat de Catalunya indicando que “Ésta veda, de conformidad a lo regulado por la Disposición adicional segunda del Real Decreto 629/2013 de 2 de agosto, se extiende, mediante la aprobación de esta Orden de manera perpendicular desde las aguas interiores a las exteriores contiguas o adyacentes.”
Dicha Orden prosigue en la Disposición segunda: “(…), se establece en aguas exteriores colindantes con las aguas interiores de Cataluña una veda para la captura del coral rojo, con la misma vigencia que las autorizaciones que se concedan, en el espacio geográfico que a continuación se expone: Aguas exteriores al norte del paralelo de Cabo Bagur en 41º 56’ 90 de latitud norte, hasta la frontera con Francia.”
Las organizaciones aquí firmantes no entendemos por qué se determina la extensión de la veda de manera perpendicular hacia aguas exteriores. De hecho, se trata del primer documento legislativo relacionado con este tema en el que se incluye el término perpendicular. Consideramos que dicho término se ha introducido de manera intencionada para favorecer los intereses de un pequeño colectivo que extrae un recurso altamente sobreexplotado y cuya actividad conlleva graves repercusiones ambientales.
De no utilizarse la condición de perpendicularidad, la prohibición de extraer coral rojo se aplicaría a todas las aguas contiguas o adyacentes, puesto que, según la Real Academia Española, estas aguas corresponden a: Zonas que están tocando otras zonas y Zonas situadas en la inmediación o proximidad de algo, respectivamente.
Sin embargo, al incluirse dicha perpendicularidad, la prohibición de extraer coral rojo incluye únicamente las aguas interiores y exteriores de la zona comprendida entre la frontera con Francia y el Cabo de Bagur, en lugar de hacerse extensible al menos hasta la zona del Maresme o más al sur. Un hecho que consideramos muy grave y que demuestra la falta de voluntad por parte del Gobierno central en velar por la recuperación del coral rojo y mostrando una vez más el interés por parte del MAPAMA de defender los intereses de unos pocos individuos, frente al interés del conjunto de la sociedad.
Por otro lado, hace escasos días hemos recibido notificaciones de que se ha observado actividad extractiva de coral en la zona de les “Illes Formigues”, una lugar que las entidades locales llevamos años reivindicando que se declare área marina protegida. Actualmente esta zona forma parte de la Red Natura 2000 “Litoral del Baix Empordà” y extraer coral rojo de esta área de elevado valor ecológico y patrimonial es otro de los hechos que consideramos completamente inadmisibles. Por estos motivos solicitamos a la Ministra que priorice la conservación del medio natural y del interés del conjunto de la sociedad, frente al interés de un pequeño colectivo, y apueste decididamente un cambio de rumbo en la gestión pesquera aumentando los recursos y los medios disponibles para ampliar el conocimiento científico, garantizar un correcto control y aplicación de las normativas vigentes, y en especial de aquellas políticas que permitan la recuperación de los ecosistemas marinos a niveles saludables (en línea con la Política Pesquera Común, la Directiva marco sobre la estrategia marina, la Directiva Hábitats y el Objetivo 14 de Desarrollo Sostenible, entre otros compromisos y leyes vinculantes).
Por último, y aunque no es nuestra intención criminalizar a todo el colectivo, al menos 5 de los 12 coraleros a los que se les ha otorgado recientemente una licencia, han cometido a lo largo de su carrera profesional una serie de infracciones, algunas de carácter muy grave, por los que han tenido que pasar por los juzgados o incluso prisión. Una de estas personas (Jordi B.) ha estado implicada en una trama de robo de piezas arqueológicas, causando un daño irreparable al patrimonio cultural. Otro coralero (Emilio M.) fue condenado a prisión en Italia por haber permitido la imersión de uno de los miembros de su tripulación, miembro que murió mientras extraían el coral en una zona supuestamente prohibida de Sicilia. Otras dos personas (Rafael C. y Pere S.) han sido denunciadas en varias ocasiones por extraer coral de forma ilegal. Finalmente, uno de los más controvertidos (Josep Maria LL.), además de ser un furtivo reincidente con numerosos expedientes por pesca ilegal, cuenta con denuncias por desobediencia y agresiones a la autoridad.
Así pues, en algunos de estos casos se trata de furtivos reincidentes a los que otorga una y otra vez licencias. Concretamente, en el caso de Rafael C. y Pere S., que fueron sancionados en 2014 con una multa e inhabilitados para la pesca de coral durante tres años y medio [[7]], en principio no deberían haber podido cumplir con el punto 1.6 del Procedimiento de autorización para la obtención de licencias para la pesca del coral rojo. Puesto que en dicho punto se especifica que “No se otorgarán autorizaciones a los solicitantes que hayan sido sancionados en el ejercicio de esta actividad por una resolución firme de cualquier Administración pública, en los 24 meses anteriores a la fecha de la presentación de la solicitud” [2]. Por consiguiente resulta incomprensible que en virtud de la Política Pesquera Común y otras normativas y compromisos vinculantes en vigor se permitan hechos de esta índole.
Por todo lo expuesto, las entidades aquí firmantes exigimos que el Ministerio que usted dirige rectifique y derogue las 12 autorizaciones que ha concedido en la zona 1 (Cataluña), para la venta y extracción de coral rojo en aguas exteriores, puesto que las poblaciones explotadas están en grave peligro. Así mismo, por todos los motivos expuestos, solicitamos que amparen ampliamente la Orden ARP/59/2017, de 7 de abril, en la que se establece la suspensión temporal de la pesquería de coral rojo (Corallium rubrum) y amplíe dicha suspensión a toda la costa de Catalunya.
De no ser así, elevaremos este caso a los organismos nacionales e internacionales competentes por incumplimiento por parte del MAPAMA de las leyes vigentes y compromisos vinculantes sobre la conservación del coral rojo y de los ecosistemas coralígenos y marinos, en general.
[1] Orden APM/1101/2017, de 2 de noviembre, por la que se convoca el procedimiento de autorización para la extracción y venta de coral rojo [Disponible en el siguiente enlace].
[2] Procedimiento de autorizaciones de pesca de coral rojo. [Disponible en el siguiente enlace].
[3] Garrabou J., Linares C., Montero-Serra I., et al. 2017. Informe sobre el estado de las poblaciones de coral rojo (Corallium rubrum) en las aguas de Cataluña. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Generalitat de Catalunya. 39 pp. [Disponible en el siguiente enlace].
[4] THE IUCN RED LIST OF ANTHOZOANS IN THE MEDITERRANEAN. 2016. International Union for the Conservation of Nature and Natural Resources. [Disponible en el siguiente enlace].
[5] Orden ARP/59/2017, de 7 de abril, por la que se reduce el número de licencias para la pesca de coral rojo (Corallium rubrum) durante la campaña 2017 y se establece la suspensión temporal de la pesquería a partir de la finalización de la campaña de este año. [Disponible en el siguiente enlace].
[6] Resolución legislativa del Parlamento Europeo, de 13 de enero de 2015, sobre determinadas disposiciones aplicables a la pesca en la zona del Acuerdo CGPM (Comisión General de Pesca del Mediterráneo). [Disponible en el siguiente enlace].
[7] https://elpais.com/ccaa/2014/05/09/catalunya/1399650744_730405.html
Els boscos i la gent
Sense conèixer els detalls tècnics ni l’argot de l’explotació forestal, la cultura intuïtiva de la gent normal es basa en dos principis bàsics: els boscos són natura i els boscos s’han de gestionar perquè vagin bé.
Doncs a mi em sembla que cauen en una contradicció flagrant. Com poden afirmar que ells (el “sector”) són els que més i millor gestionen el medi natural i després sentir-se amenaçats per un òrgan públic que tindrà la missió d’afavorir aquesta gestió? S’haurien d’entendre, no? Per què tanta desconfiança?
El sector forestal català és una economia dual: hi ha una minoria d’explotacions que són grans i capitalitzades, organitzades com empreses a la recerca d’una rendibilitat financera; i per altra banda, hi ha una majoria de boscos que són de petits propietaris que no se’n surten, o boscos municipals, o comunals que funcionen amb una altra lògica. Tanmateix, aquella part que té influència sobre l’opinió pública (i sobre el govern) és la primera. En el fons, aquest sector pensa que les mesures de conservació de la natura els poden perjudicar, perquè encara conceben (i practiquen?) la seva activitat forestal productiva com a contraposada a la conservació de la natura. Si és així, estan lluny d’una gestió forestal sostenible i necessiten una reconversió.
Però la gent no ho veu igual. Sense conèixer els detalls tècnics ni l’argot de l’explotació forestal, la cultura intuïtiva de la gent normal es basa en dos principis bàsics: els boscos són natura i els boscos s’han de gestionar perquè vagin bé.
Jo crec que la gent normal té raó i també sé que les entitats de custòdia que es dediquen a conservar els ecosistemes forestals saben posar paraules científiques i tècniques a aquesta intuïció de la gent. I la veritat és que les entitats trobem molts propietaris de boscos que volen explotar-los i conservar-los alhora i que ens demanen assessorament per fer les coses bé; és a dir, per fer un aprofitament econòmic del seu bosc que, a la vegada, millori el seu estat ecològic. Crec que a la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT) coneixem bé aquesta sensibilitat, molt estesa arreu de Catalunya, i la podem representar aquí i en altres llocs. Per a aquesta majoria de propietaris de boscos, una Agència de la Natura no és una amenaça sinó una esperança.
Article publicat a xarxanet.org
Sergi Marí
Economista. Coordinador de la Xarxa de Custòdia del Territori i de la Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya.
Col·lectius del món rural, ambiental i conservacionista reclamen que s’agilitzin els tràmits per la creació de l’Agència de la Natura
Conclusions de la jornada “Els reptes d’una nova governança del patrimoni natural a Catalunya”
I. ACCIÓ DE GOVERN
1.Adquirir consciència política sobre la importància conservar el patrimoni natural, tant per tractar-se d’una infraestructura bàsica del país sense la qual no es pot garantir la qualitat de vida de la societat com per motius de caire ètic i identitari.
2.Reconèixer el caràcter transversal de les polítiques de biodiversitat i patrimoni natural, acabant amb la dispersió institucional dels òrgans encarregats d’aplicar les polítiques ambientals i de patrimoni natural i les pugnes interdepartamentals.
3.Reconèixer el caràcter prevalent que la conservació del patrimoni natural ha de tenir respecte les polítiques sectorials que incideixen més directament en l’aprofitament de recursos naturals i dels béns i serveis ambientals (agràries, forestals, pesqueres, urbanístiques, turístiques, etc.).
II. APLICACIÓ DELS PRINCIPIS DE BONA GOVERNANÇA
4.Reconèixer la importància cabdal que té la qualitat i la vitalitat de la governança, i adoptar, per tant, les mesures per regenerar la governança disfuncional actual per fer-la més participativa, equitativa, justa i efectiva, d’acord amb els principis de la bona governança internacionalment acceptats: integritat, honestedat, equitat, transparència, avaluació i rendició de comptes.
5.Promoure la participació en tots els sectors que poden contribuir a la conservació del patrimoni natural, prioritzant els models cogestionats en la gestió activa dels espais naturals protegits. Endegar i promoure propostes reals, posant en pràctica metodologies participatives inclusives, que tinguin en compte els diferents estadis de participació per acometre propostes amb garanties d’èxit, responent a les realitats del territori i de col·lectius i actors. Crear espais informatius i formatius per a representants i actors d’incidència socioambiental clau.
III. ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA
6.Garantir l’estabilitat competencial, organitzativa i pressupostària de les polítiques de conservació de la natura, dotant-les d’un caràcter integral i de la màxima capacitat operativa, la qual cosa comporta:
a. Crear amb la màxima urgència una estructura de gestió moderna, eficient, transparent, àgil i mínimament burocratitzada, adscrita al departament de caràcter transversal que agrupi les competències en medi ambient dins de la Generalitat de Catalunya. L’Agència del Patrimoni Natural anunciada en el Parlament de Catalunya pel conseller de Territori i Sostenibilitat pot respondre perfectament a aquest perfil.
b. Diversificar les fonts de finançament de les polítiques de conservació del patrimoni natural, amb impostos finalistes (procedents dels sectors que més es beneficien econòmicament del patrimoni natural i d’aquells processos que més impactes negatius hi generen), dotacions pressupostàries regulars proporcionades als reptes, el foment actiu del mecenatge privat, el pagament per serveis ambientals, o el procedent de sancions per actuacions que malmetin el patrimoni natural. En aquest sentit, cal vetllar perquè el Fons del patrimoni natural creat per la Llei 4/2017 de pressupostos de la Generalitat de Catalunya s’apliqui adequadament.
c. Establir el marc legislatiu i estratègic bàsic i indispensable per aplicar les polítiques necessàries per a la conservació de la natura, actualitzar-lo periòdicament, fer una avaluació regular de la seva efectivitat, tot garantint la transposició efectiva de la normativa europea;
d. Redefinir el model d’organització i gestió dels espais naturals protegits, com a peces clau de les polítiques de conservació de la natura (descentralitzant la gestió dels parcs, amb atribucions polítiques, de gestió i participatives solvents, amb un patró més unificat que en fomenti la cogestió, millori l’operativitat dels seus òrgans, i es guii per l’avaluació de resultats), així com el model de protecció de les espècies, que acumula més dèficits que el de protecció dels espais naturals;
e. Impulsar la infraestructura verda del país, entesa com a xarxa d’àrees naturals i seminaturals, planificada i gestionada per garantir la prestació dels serveis ecosistèmics i el manteniment dels processos ecològics, especialment la connectivitat ecològica i paisatgística.
IV. INTEGRACIÓ DE LA SOCIETAT/REPRESENTATIVITAT/ALIANCES ESTRATÈGIQUES
7.Involucrar les administracions locals en la conservació de la natura, per mitjà d’instruments polítics i econòmics innovadors, com la redistribució pressupostària que consideri els serveis ecosistèmics, models delegats de cogestió, etc.
8.Involucrar els sectors productius (especialment els agraris, forestals i pesquers) i els propietaris, en tant que gestors directes del territori, en la conservació de la natura; i la societat civil, les entitats i la ciutadania en general, tant en l’àmbit urbà com rural, a través d’iniciatives de conservació de la natura com la custòdia del territori o la participació en la gestió d’espais naturals protegits, reforçant els instruments participatius, de voluntariat, etc.
9.Revitalitzar els sistemes de governança comunitaris, vinculats a la conservació del patrimoni natural, especialment en els espais terrestres (alta muntanya) o marins on aquests models siguin més efectius.
10.Informar de manera clara i regular sobre l’estat del patrimoni natural i les seves tendències, implicant-hi els mitjans de comunicació i la comunitat educativa, per fer créixer la consciència i la responsabilitat social envers la conservació de la natura.
El 24 de maig del 2017. Jornada per afrontar els reptes d’una nova governança del Patrimoni Natural
El col·lectiu PatNatCat, integrat per representants de més de cent cinquanta organitzacions del món científic, acadèmic, ecologista, social i professional vinculats a la conservació de la natura, va promoure el 2014 la Declaració en favor del patrimoni natural de Catalunya, reivindicant una acció decidida per aturar i revertir el desmantellament de les polítiques de conservació del patrimoni natural del país. La situació que va motivar la Declaració el 2014 ha millorat en alguns aspectes, però segueixen essent vigents la majoria dels requeriments que es plantejaven fa tres anys. És el cas d’alguns aspectes clau de la governança.
Aquesta jornada es planteja per debatre les regles – formals i informals – que regeixen les
relacions entre tots els actors que estan implicats en la conservació del patrimoni natural,
apel·lant principalment al Govern, com a agent clau. Hi participen experts en conservació del patrimoni, en gestió participativa, i representants de l’administració, de partits polítics, d’entitats ecologistes, d’universitats i centres de recerca, i del sector privat.
Descarregueu el programa aquí:
Els col·lectius i organitzacions ambientals de Catalunya reclamem la incorporació d’un Fons per a la defensa del patrimoni natural en els Pressupostos de 2017
Els col·lectius i organitzacions que signem aquest comunicat reclamem la incorporació del Fons per a la defensa del patrimoni natural en els Pressupostos de 2017. Aquest fons, de naturalesa transversal, ha de permetre disposar d’uns recursos econòmics indispensables, vinculats a la implantació d’un nou model de fiscalitat ambiental coherent amb els desitjos i les necessitats de la societat catalana.
Considerem aquest instrument com una necessitat per redreçar la malmesa política de conservació del patrimoni natural de Catalunya i en demanem la seva implantació pels següents motius:
- El patrimoni natural de Catalunya és el suport físic del nostre sistema econòmic i social, perquè ens aporta serveis ambientals clau, insubstituïbles, i dels quals en depenem absolutament. Conservar-lo en bon estat ha de ser una prioritat per al país des de totes les perspectives, però especialment des de la salut, social i econòmica.
- La infradotació pressupostària i les greus retallades que ha patit aquest àmbit els darrers anys està conduint a Catalunya a una greu pèrdua de biodiversitat, a la degradació i l’abandonament dels espais naturals protegits i, en conseqüència, a una pèrdua d’oportunitats econòmiques, socials i ambientals per a tot el país.
- Considerem que les dotacions que es preveuen assignar al Departament de Territori i Sostenibilitat en l’actual proposta de Pressupostos per a les polítiques ambientals, sobretot les que es destinarien al patrimoni natural són del tot insuficients per frenar aquestes tendències negatives.
Per tot això, demanem a tots els grups polítics, i especialment als partits que formen part del Govern, que demostrin la seva sensibilitat i compromís i incorporin el Fons per a la defensa del patrimoni natural de Catalunya en els Pressupostos de la Generalitat per al 2017. Tal com proposa el grup parlamentari CUP-Crida Constituent en la seva proposta d’esmenes als Pressupostos feta pública aquesta setmana.
Defensa del Patrimoni Natural a Catalunya 